La resistència a la insulina és una condició per la qual l'organisme deixa de reaccionar a aquesta hormona que segrega el pàncrees per mantenir regulats els nivells de sucre en sang. En els últims anys s'ha analitzat la relació d'aquest trastorn amb la diabetis i l'obesitat i se sap que és un precursor d'ambdues patologies. Ara, una nova investigació ha analitzat la relació entre l'intestí i els mecanismes que promouen la resistència a la insulina.
La investigació
L'estudi ha estat desenvolupat per investigadors de la Universitat de Toronto al Canadà i publicada a Nature, i la conclusió és que el tipus de dieta és la clau d'aquesta relació. Més en concret, una dieta rica en greixos.
Quan es consumeix aquest tipus d'alimentació, es produeix un canvi significatiu en les poblacions microbianes dins de l'intestí. Aquest mecanisme es diu disbiosis, i produeix una reacció en el sistema immunitari de l'intestí a través de la immunoglobulina A (IgA).
Aquesta molècula és un anticòs produït per les cèl·lules B, un tipus de cèl·lules immunes que és crucial per regular els bacteris que viuen a l'intestí humà. I els experts creuen que pot ser la baula perduda que explica com una dieta poc saludable produeix resistència a la insulina i augmenta el risc de patir altres malalties.
Per dur a terme la investigació s'han estudiat ratolins obesos, alguns dels quals mancaven de IgA. Quan ingerien una dieta alta en greixos, la seva resistència a la insulina empitjorava. Llavors van decidir recollir una mostra dels seus bacteris intestinals per trasplantar-les a altres rosegadors. El resultat va ser que aquests ratolins també van desenvolupar resistència a la insulina.
A nivells normals, la IgA ajuda a controlar els bacteris intestinals i evita que les nocives es filtrin a través dels intestins. Després d'aquests experiments, els investigadors van comprovar si els mateixos mecanismes es podrien aplicar a les persones i per a això van obtenir mostres d'excrements de persones que s'havien sotmès a cirurgia bariàtrica, una forma de cirurgia per perdre pes amb l'objectiu de comprovar el contingut de IgA.
Conclusions
Els resultats han suggerit, d'una banda, un vincle directe entre menjar una dieta alta en greixos i tenir obesitat i, per un altre, tenir nivells més baixos de IgA intestinal –símptomes d'inflamació intestinal– i desenvolupar resistència a la insulina. I quan hi ha menys IgA és perquè hi ha nivells més baixos de les anomenades cèl·lules B, que al seu torn està relacionat amb la presència de l'obesitat.
Ara, els científics es volen centrar en com descobrir una millor manera d'augmentar els nivells de cèl·lules B productores de IgA a l'intestí, perquè pensen que és un camí eficaç per protegir l'organisme contra la resistència a la insulina i davant el desenvolupament de la resta de malalties derivades.