Hi ha pressa per trobar una vacuna per al coronavirus. Diferents països fa mesos que van començar una disputada cursa per ser els primers en poder-ne registrar una i començar-la a comercialitzar. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ara per ara podria haver-hi fins a 170 vacunes que podrien ser la solució per tornar a la 'normalitat'. Però les presses no són bones. Les vacunes necessiten, normalment, uns dos anys i temps per produir-les amb certes garanties. Ara bé, alguns científics creuen que ja es podrà parlar d'una vacuna 'segura' en un termini de 12 o 18 mesos.
Les vacunes, parlant en llenguatge planer, ensenyen al nostre cos com combatre el virus i l'ajuden desenvolupar anticossos. Per tant, han de garantir seguretat i passar una sèrie de filtres perquè, per aconseguir que el nostre cos sàpiga com combatre'l, se li administra una petita quantitat i es fa en persones sanes. Per tant, és important que passin una sèrie de fases. La més bàsica és la preclínica, on els investigadors fan proves en animals per veure si aquests aconsegueixen desenvolupar una resposta immunitària. En una primera fase, s'administra a un petit grup de persones, per tal de determinar si és segura i tenir més coneixements d'aquesta.
En una segona fase, la vacuna s'administra a centenars de persones. En aquesta fase, els investigadors paren especial atenció en la seguretat i la quantitat administrada per desxifrar quina pot ser la dosi correcta. Finalment, en una tercera fase, la vacuna s'administra a milers de persones. Aquí ja es comencen a mirar, a part de la seguretat d'aquesta, els efectes secundaris estranys i eficàcia. Alguns dels participants en aquesta fase reben un placebo, és a dir, no se'ls subministra la vacuna.
Imatge de la vacuna russa, Sputnik V / Efe
Els assajos de fase tres són els estudis més importants abans de l'obtenció de llicència per a la vacuna, per això normalment es parla de tres fases a l'hora de testar una vacuna. Aquesta fase és la més gran, i hi participen desenes de milers de persones. En aquest sentit, l'epidemiòleg Gideon Meyerowitz-Katz assenyalava fa unes setmanes en un article d'opinió a The Guardian que precisament això és el que permet buscar els efectes secundaris. Una vegada superada la fase tres, ja és possible registrar-la i passar a la fase quatre. Els assajos de fase quatre, posteriors a l'obtenció de la llicència, verifiquen si la vacuna causa problemes o patologies estranyes. És possible que algun cas concret de raresa no s'arribi a detectar fins al "pacient" 1.000.000. És precisament per això que és tan important, detallen els experts, respectar totes les fases.
Segons el diari britànic The Guardian, ara per ara hi ha 142 possibles vacunes en un estadi de preclínic, 35 en fase u i 19 en fase dos. D'aquesta manera, subratlla que només 11 es troben en fase tres i encara cap en fase d'aprovat. Les que estan més avançades són la de la Universitat d'Oxford-AstraZeneca, la del laboratori BioNTech-Fosun Pharma-Pfizer, Novavax i Sinovac, entre altres.
Què poden fer les vacunes?
L'expert detalla que les vacunes poden produir dues coses. En primer lloc, és possible que ofereixin anticossos que detenen l'entrada del virus. Tot i que el virus intenta infectar no pot perquè la vacuna ja ha generat una resposta.
La segona opció, detallava Ian Jones, professor de Virologia de la Universitat de Reading, al Regne Unit a la BBC fa uns dies, és que el virus aconsegueixi infectar però la vacuna faci que sigui molt més lleu. En aquest cas, el virus no s'aturaria i seguiria circulant entre la població perquè no s'impedeix que infecti, només que es redueix la seva capacitat d'infectar o la violència de la infecció.