La primera vacuna contra el coronavirus s'hauria registrat a Rússia, segons ha explicat aquest dimarts el president rus, Vladimir Putin, i recollia l'agència de notícies TASS. "Una de les meves filles es va posar la injecció i va participar en l'assaig", ha comentat en una reunió amb el govern. Però després d'anunciar-ne tots els detalls, la vacuna també hauria generat una sèrie de reticències. L'Organització Mundial de la Salut (OMS), ja ha advertit que caldrà verificar-la. Aquesta vacuna genera alguns dubtes perquè no hauria completat encara la tercera fase que tota vacuna ha de superar amb èxit.

Un article d'opinió del diari britànic The Guardian, firmat per l'epidemiòleg Gideon Meyerowitz-Katz, assegura que "l'única diferència perceptible entre la vacuna russa i qualsevol de les altres que s'han vist a les notícies és que aquesta s'ha saltat la majoria de les fases de prova que venen abans de la llicència. En realitat, no tenim ni idea de si és segura i eficaç", detalla.

Les fases que han de superar les vacunes

Meyerowitz-Katz assenyala que hi ha fins a quatre fases. En una primera fase, la vacuna s'administra a un petit grup de persones en diferents dosis per veure quina és segura. En una segona fase són una mica més grans, amb grups de centenars de persones i es fan controls per assegurar-se que s'està desencadenant una resposta immunitària i també per comprovar si hi ha efectes secundaris.

Els assajos de fase tres són els estudis més importants abans de l'obtenció de llicència, per això normalment es parla de tres fases a l'hora de testar una vacuna. De fet, els de la tercera fase són els que proven si una vacuna funciona o no. Assignen persones a l'atzar en dos grups, vacuna i placebo. I els fan un seguiment durant mesos per veure si les persones que han rebut la vacuna s'infecten menys que les que no. Aquesta fase és la més gran, i hi participen desenes de milers de persones. Meyerowitz-Katz detalla a l'article que precisament això és el que permet buscar els efectes secundaris.

Els assajos de fase quatre, posteriors a l'obtenció de la llicència, verifiquen si la vacuna causa problemes o patologies estranyes. És possible que algun cas concret de raresa no s'arribi a detectar fins al "pacient" 1.000.000. És precisament per això que és tan important, detallen els experts, respectar totes les fases. 

De fet, l'investigador principal de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, Julià Blanco, explica en una entrevista al diari Ara.cat que "Moscou no ha tingut prou temps per garantir els mínims necessaris". "Ens podem creure que hagin registrat la vacuna perquè ho han fet. El problema és en quines condicions l'han registrada", assegura. "Totes les agències occidentals han facilitat informació de les vacunes en curs, en canvi Rússia s’ha mogut en l’opacitat. Ningú sap les dades que tenen: quantes dosis necessitaran, quina immunitat i quina seguretat està generant aquesta vacuna... Hi ha hagut una acceleració excessiva de tot el procés regulador. Amb dos o tres mesos de proves és impossible saber quina immunitat pot generar la vacuna. No crec que tinguin dades sòlides d’eficàcia, que són imprescindibles per poder aplicar una vacuna", insisteix a l'entrevista.

Què diu l'OMS?

Cautela. De moment, des de l'Organització Panamericana de la Salut (OPS), el braç regional de l'OMS, han exposat que l'agència de Nacions Unides no tenia constància o no havia rebut informació suficient sobre la nova vacuna russa, batejada amb el nom de Sputnik V, per avaluar-la.