La cursa per a la vacuna no ha fet més que començar. Primer va ser l'anunci de Rússia i després va venir el de la Xina. La rapidesa per trobar la vacuna ha suscitat, també, dubtes i preguntes per si, totes elles, han passat o no les fases abans de poder-se produir. En el cas de la vacuna russa, l'OMS ja va advertir que caldria verificar-la perquè segons alguns experts, no hauria completat encara la tercera fase que tota vacuna ha de superar amb èxit. En el cas de la vacuna xinesa, els investigadors haurien confirmat que el projecte de vacuna es troba en la seva tercera fase, és a dir, l'última abans de la seva implementació.

La majoria dels experts coincideixen amb el fet que una vacuna infectiva és pitjor que cap. Precisament per aquest fet, els científics remarquen la importància de superar totes les fases amb èxit. A molts experts els preocupa en especial la vacuna russa perquè no ha estat testada a milers de persones per tal de poder-ne determinar l'eficàcia i seguretat, que és precisament el que passa en una tercera fase de proves. En un article de la BBC, els experts detallen que és "crucial que (la vacuna) superi la fase 3 abans de ser distribuïda". 

"D'aquesta manera s'obté més informació sobre la seguretat al mateix temps que s'aconsegueixen més dades sobre la capacitat real per protegir contra la malaltia", explica Ian Jones, professor de Virologia de la Universitat de Reading, al Regne Unit. Una vacuna "fins que no la proves a un grup gran de persones no saps si generarà una resposta immune suficientment bona per protegir contra la malaltia" i a més, si no protegeix "es corre el risc de donar falses esperances a la gent i que continuï la circulació del virus". 

En què pot ajudar la vacuna?

L'expert detalla que les vacunes poden produir dues coses. En primer lloc, és possible que ofereixin anticossos que detenen l'entrada del virus. Tot i que el virus intenta infectar no pot perquè la vacuna ja ha generat una resposta.

laboratori efe

Laboratori de Buenos Aires / Efe

La segona opció, detalla Jones a la BBC, és que el virus aconsegueixi infectar però la vacuna faci que sigui molt més lleu. En aquest cas, el virus no s'aturaria i seguiria circulant entre la població perquè no s'impedeix que infecti, només que es redueix la seva capacitat d'infectar o la violència de la infecció.

Què passa en una tercera fase?

La fase 3 és on els investigadors busquen veure l'eficàcia de la vacuna i confirmar-ne la seva seguretat. "En altres paraules, es busca la reducció real dels casos de la malaltia en el nombre de persones que van ser vacunades comparat amb el mateix nombre de persones que no van rebre la vacuna", segons explica Jones. 

En aquesta mateixa línia, l'epidemiòleg Gideon Meyerowitz-Katz assenyalava en un article publicat a The Guardian fa uns dies, la viabilitat, precisament, de la vacuna russa, per no haver superat totes les fases. Segons detallava, hi ha fins a quatre fases a l'hora de donar per bona una vacuna. En una primera fase, la vacuna s'administra a un petit grup de persones en diferents dosis per veure quina és segura. En una segona fase són una mica més grans, amb grups de centenars de persones i es fan controls per assegurar-se que s'està desencadenant una resposta immunitària i també per comprovar si hi ha efectes secundaris.

Els assajos de fase tres són els estudis més importants abans de l'obtenció de llicència, per això normalment es parla de tres fases a l'hora de testar una vacuna. De fet, els de la tercera fase són els que proven si una vacuna funciona o no. Assignen persones a l'atzar en dos grups, vacuna i placebo. I els fan un seguiment durant mesos per veure si les persones que han rebut la vacuna s'infecten menys que les que no. Aquesta fase és la més gran, i hi participen desenes de milers de persones. Meyerowitz-Katz detalla a l'article que precisament això és el que permet buscar els efectes secundaris.

Els assajos de fase quatre, posteriors a l'obtenció de la llicència, verifiquen si la vacuna causa problemes o patologies estranyes. És possible que algun cas concret de raresa no s'arribi a detectar fins al "pacient" 1.000.000. És precisament per això que és tan important, detallen els experts, respectar totes les fases.