Fa més d'un any que convivim amb la paraula coronavirus. En tot aquest temps, el virus ha provocat més de 120 milions d'infeccions i ha causat 2,65 milions de víctimes mortals. Malgrat tot, després de més de 365 dies dels primers casos de coronavirus i 12 mesos d'estat d'alarma, encara hi ha coses que es desconeixen.

Per ara, se sap que algunes mesures de protecció i distància social, com per exemple l'ús de la mascareta, distància, higiene de mans i ventilació ajuden a trencar les cadenes de transmissió del virus. També s'ha constatat que el virus no només afecta les persones grans. Però encara no hi ha tractaments efectius contra la Covid, i tot i que ja hi ha vacunes aprovades i molts països han començat les campanyes de vacunació, hi ha problemes de distribució.

Els efectes a llarg termini

Són moltes les persones que han patit afectacions en el gust i l'olfacte, uns efectes que poden persistir en el temps. També el mal de cap, en alguns casos, perdura més que no pas la mateixa infecció. Altres pateixen una Covid de llarga durada o persistent. Entre aquests símptomes, hi ha la dificultat per respirar, fatiga prolongada, mal de cap, dolor a les articulacions i pèrdua de gust i olfacte. 

Tal com recull la BBC Mundo, un estudi elaborat pel King's College detalla que un de cada 20 malalts de coronavirus ho està, com a mínim, vuit setmanes. Però continua sent un misteri quins pacients poden patir una Covid persistent i l'impacte real del virus.

L'evolució del virus

La Xina va registrar els primers casos de coronavirus a finals del 2019, però no va ser fins a l'11 de març del 2020 que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar el coronavirus com a "pandèmia" de manera oficial. La grip espanyola, la sida o la verola són algunes de les pandèmies que hi ha hagut a escala mundial. Cap d'aquestes malalties representa ara una amenaça per a la humanitat, per tant, podria pensar-se que el coronavirus acabi de la mateixa manera. De fet, alguns experts ja assenyalen que podria acabar convertint-se en un refredat.

Un any després dels casos de coronavirus, han sorgit noves variants que preocupen els científics perquè són més infeccioses i algunes, com la sud-africana, fan que algunes vacunes perdin una mica d'eficàcia, tot i que no hi ha investigacions del tot concloents. Les mutacions, però, són un fet normal, segons els científics. 

Noves pandèmies

El coronavirus ha deixat entreveure llums i ombres dels sistemes de salut. Malgrat tot, sempre hi ha una mica d'esperança. "Les pandèmies no són un invent del segle XXI, ens en sortirem. D'una manera o altra, s'acaben", explicava aquest cap de setmana el doctor Benito Almirante, cap de Malalties Infeccioses del Vall d'Hebron. I tal com recull un article de la BBC, durant anys els epidemiòlegs ja havien advertit de possibles pandèmies mundials. 

Així, el mateix portal recull que el 75% de les malalties emergents provenen d'animals, a conseqüència de les nostres pròpies accions i efecte sobre el clima. 

Impacte ambiental de la pandèmia

Amb el confinament total que hi va haver en molts països l'any passat, es van reduir les emissions de CO2 en un 6% l'any 2020. I tot i que s'han produït reduccions importants, no se sap encara si aquest fet podria tenir algun impacte ni què passarà després, quan acabi la crisi del coronavirus. A hores d'ara, és una incògnita saber si es tornarà als nivells anteriors o si la crisi haurà provocat un canvi de xip.

S'acabarà mai, el coronavirus?

I això, fa pensar en el dia que la pandèmia arribi a acabar-se. Una pregunta no gens fàcil de respondre, si més no, per a tots els experts i científics. 

Per deixar de ser una pandèmia, ha de minvar el seu abast. Definir el llindar no és fàcil. Per molt que l'OMS pugui verbalitzar que s'ha acabat la pandèmia, seran els països els qui determinaran les restriccions.

Tal com exposa la mateixa cadena britànica en un altre article, la forma més clara de determinar que una pandèmia s'ha acabat és que no hi hagi circulació del virus. Un objectiu encara llunyà.

Per ara, és difícil trobar països o localitats lliures de virus. Fins i tot, l'Antàrtida va registrar-ne casos. Malgrat tot, algunes illes continuen sense registrar casos de Covid.

  

 

Imatge principal: imatge ampliada del coronavirus / Flickr Niaid