La Xina va registrar els primers casos de coronavirus a finals del 2019, però no va ser fins a l'11 de març del 2020 que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar el coronavirus com a "pandèmia" de manera oficial. D'aquesta manera, el coronavirus s'uneix a la grip espanyola, la Sida o la verola.

Cap d'aquestes malalties representa ara una amenaça per a la humanitat, per tant, podria pensar-se que el coronavirus acabi de la mateixa manera. De fet, alguns experts ja assenyalen que podria acabar convertint-se en un refredat. 

Per deixar de ser una pandèmia, ha de minvar el seu abast. Definir el llindar no és fàcil. Per molt que l'OMS pugui verbalitzar que s'ha acabat la pandèmia, seran els països els qui determinaran les restriccions.

Tal com exposa la BBC Mundo, la forma més clara de determinar que una pandèmia s'ha acabat és que no hi hagi circulació del virus. Un objectiu encara llunyà. Al món hi ha més de 119 milions de casos de Covid i més de 2,63 milions de persones haurien perdut la vida a conseqüència del virus. És difícil trobar països o localitats lliures de virus. Fins i tot, l'Antàrtida va registrar-ne casos. Malgrat tot, algunes illes continuen sense registrar casos de Covid.

Ara per ara, tallar la cadena de transmissió del virus sembla complicat, tot i que les vacunes aporten un grau d'esperança. L'objectiu és aconseguir una immunitat de ramat, tot i que això, tal com remarquen els experts implicaria tenir entre un 60% i un 70% de la població vacunada. 

Entre un i deu anys

Segons recull la mateixa BBC, una investigació publicada a la revista Science feta per científics de la Universitat d'Emory i la Universitat Estatal de Pennsilvània, va calcular de manera matemàtica quan podria tardar. La seva conclusió va ser que, per arribar a "dominar la pandèmia" és a dir, que el coronavirus es faci endèmic, podria tardar entre un i deu anys. 

El director general de l'OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, va dir el mes d'agost passat que la pandèmia acabarà "en menys de dos anys".

Vacunes per a tothom

Malgrat tot, cal tenir en compte que el ritme de vacunació és desigual a tot el món. Precisament per això, l'aliança Covax té com a objectiu fer arribar vacunes als països pobres perquè no quedin fora de les campanyes de vacunació, davant l'aclaparament de vacunes per part dels països rics. 

De fet, els països africans estan començant una campanya massiva de vacunació contra el coronavirus mitjançant la iniciativa Covax que busca garantir dosis de manera justa amb els països més pobres. A principis d'aquest mes, Costa d'Ivori va ser un dels primers països a rebre dosis de vacunes anti-Covid de la mà de Covax, recolzada per l'ONU. Ghana també s'ha pogut beneficiar de la iniciativa. La presidenta del país africà Nana Akufo-Addo es va convertir en la primera a rebre una vacuna contra el coronavirus mitjançant aquest programa. 

 

Imatge principal: ampliació del coronavirus / Flickr Niaid