Un pòlip de còlon és un petit creixement de teixit que sol aparèixer a mesura que la persona va complint anys. Es calcula que al voltant del 30% de les persones de 50 anys o més els pot patir. La majoria són inofensius, però alguns poden convertir-se en un càncer, per això és important prevenir la seva aparició i tenir-los controlats si ja han sorgit.
Els més comuns són els pòlips hiperplàstics i els adenomatosos. Els dos tenen un baix potencial de malignitat però els segons són més perillosos, per això els metges solen recomanar eliminar-los. El problema per a la seva detecció primerenca és que les persones que els pateixen no tenen símptomes de l'afecció. De fet, en la majoria dels casos es troben durant les proves de rutina o mentre s'analitza un altre tipus de trastorn.
Quan provoquen símptomes, solen manifestar-se com a sagnia del recte, dolor abdominal, rampes, un canvi en el color dels excrements, anèmia per deficiència de ferro i canvis en els hàbits intestinals que duren més d'una setmana, inclosos el restrenyiment o la diarrea.
No es coneixen encara amb exactitud les causes dels pòlips al còlon, però la seva aparença pot estar relacionada amb els següents factors d'estil de vida: menjar molta carn vermella, una dieta alta en greixos, prendre poca fibra, fumar i patir obesitat. En algunes persones, influeixen els factors genètics i provoquen que les cèl·lules del còlon es multipliquin més del que deurien, per la qual cosa presenten un risc més gran de desenvolupar càncer a diversos òrgans, inclosos l'intestí prim i el còlon.
Els exàmens per detectar-los inclouen una colonoscòpia. A continuació, es pot extreure qualsevol pòlip o agafar una biòpsia, una mostra de teixit que s'envia a un laboratori per al seu examen sota un microscopi. Una vegada es confirmi el diagnòstic, els metges generalment recomanen cirurgia per extirpar-los, a més de canvis en l'estil de vida per evitar que tornin a aparèixer de nou.
L'extirpació es pot fer en la mateixa colonoscòpia, de fet, és el més habitual. Per a pòlips més petits, poden injectar un líquid sota del pòlip per elevar-lo i aïllar-lo de l'àrea circumdant per facilitar la seva extracció. Quan són massa grans, també es pot realitzar una laparoscòpia, en la qual es fa una petita incisió a l'abdomen o la pelvis i s'insereix un instrument anomenat laparoscopi a l'intestí.
L'extirpació de pòlips és la millor manera de tractar aquesta afecció i prevenir el desenvolupament de càncer. Les persones amb factors de risc s'han de fer exàmens de detecció, especialment si són més grans de 50 anys.