Les pigues de naixement formen part de la pell de la majoria de les persones. No obstant això, quan canvien d'aspecte o n'apareix una de nova, és habitual que sorgeixin dubtes i fins i tot por. Totes les pigues de naixement poden convertir-se en un melanoma? És perillós rascar-se'n una? Treure-la pot "despertar" un càncer?
La Dra. Pilar García Muret, cap del Servei de Dermatologia de l'Hospital Universitari Quirónsalud Barcelona, respon a les preguntes més freqüents i desmunta alguns dels mites més estesos sobre les pigues de naixement i el càncer de pell.
No totes les pigues de naixement tenen el mateix risc
Un dels principals temors és pensar que qualsevol piga de naixement pot acabar convertint-se en un melanoma. No obstant això, la realitat és molt més tranquil·litzadora. "Existeixen diferents tipus de pigues de naixement i la piga de naixement comuna és la més freqüent i la que té menys risc de malignitzar-se", explica la Dra. García Muret.
La majoria dels adults té entre 10 i 40 pigues de naixement comunes, localitzades sobretot al tronc i els braços. A més, convé recordar una dada important: només entre un 20 i un 25 % dels melanomes apareixen sobre una piga de naixement prèvia. La majoria es desenvolupa sobre pell aparentment sana.
Rascar una piga de naixement no provoca càncer
Un altre dels mites més persistents és que un cop, una esgarrapada o manipular una piga de naixement poden fer-la cancerígena. L'especialista és taxativa: "Rascar, colpejar o manipular una piga de naixement no la converteix en un càncer". El que sí que pot passar és que, després d'una agressió, la piga de naixement s'inflami, sagni o formi una crosta. Això pot dificultar la valoració clínica si ja existia una lesió sospitosa, però no provoca la seva transformació maligna.
Els veritables factors implicats en el desenvolupament del melanoma són altres, principalment la radiació ultraviolada i determinats factors genètics que produeixen alteracions en l'ADN dels melanòcits.
Extirpar una piga de naixement no "desperta" un càncer
També segueix molt estesa la idea que treure una piga de naixement pot fer que aparegui un càncer. "És totalment fals", afirma la dermatòloga. Quan un especialista decideix extirpar una piga de naixement sol fer-ho perquè presenta característiques sospitoses o canvis que requereixen ser analitzats. La cirurgia, lluny d'afavorir el desenvolupament d'un càncer, permet precisament diagnosticar-lo de forma precoç quan existeix.
Quins canvis ens han de fer consultar?
Els dermatòlegs insisteixen que l'important no és la quantitat de pigues, sinó detectar qualsevol canvi. Una piga que augmenta de mida, canvia de forma o de color, així com l'aparició d'una nova lesió pigmentada, són prou motius per consultar. En aquest sentit, una eina molt útil és la coneguda regla ABCDE, que ajuda a identificar possibles melanomes:
- A: Asimetria.
- B: Vores irregulars.
- C: Color no uniforme.
- D: Diàmetre superior a 6 mil·límetres.
- E: Evolució o canvis amb el pas del temps.
La Dra. García Muret afegeix un altre concepte especialment útil: l'anomenat "signe de l'aneguet lleig", és a dir, una piga que resulta clarament diferent de la resta de les que té aquesta persona.
Tenir moltes pigues augmenta el risc, però no és l'únic factor
Les persones amb més de 50 pigues presenten un risc més elevat de desenvolupar melanoma, encara que això no significa que necessàriament el pateixin. Segons explica l'especialista, influeixen altres factors fins i tot més importants, com la predisposició genètica o el dany acumulat per la radiació ultraviolada.
A més, les persones amb pell molt clara, ulls clars, cabells rossos o pèl-roigs, antecedents familiars de melanoma o pigues atípiques requereixen una vigilància més estreta.
El sol sí que té un paper clau
Si hi ha un factor clarament relacionat amb el càncer de pell és l'exposició solar. "La radiació ultraviolada danya l'ADN dels melanòcits i augmenta el risc de desenvolupar melanoma", explica la Dra. García Muret. Especialment preocupants són les cremades solars repetides durant la infància i l'adolescència, ja que el dany acumulat en aquestes etapes pot manifestar-se molts anys després. Per això, la fotoprotecció des d'edats primerenques continua sent una de les mesures preventives més eficaces.
Revisar la pell salva vides
Els especialistes recomanen realitzar una autoexploració mensual de tota la pell, incloent-hi cuir cabellut, plantes dels peus, plecs i zona genital. En persones amb antecedents personals o familiars de càncer de pell, més de 50 pigues, pigues atípiques o elevada sensibilitat al sol, és aconsellable realitzar revisions dermatològiques periòdiques, habitualment cada sis o dotze mesos.
Les fotografies corporals també poden ajudar a detectar canvis amb el pas del temps i existeixen aplicacions avalades per societats científiques, com eDerma, que faciliten aquest seguiment. No obstant això, l'especialista recorda que "cap aplicació mòbil ni les fotografies d'internet poden substituir la valoració d'un dermatòleg".
El mite que més preocupa els dermatòlegs
Entre totes les falses creences, n'hi ha una especialment perillosa: pensar que les cabines de bronzejat preparen la pell per a l'estiu o ajuden a produir vitamina D. "L'Organització Mundial de la Salut considera que les cabines de bronzejat tenen una capacitat per produir càncer de pell comparable a la del tabac respecte al càncer de pulmó", adverteix la Dra. García Muret. El missatge final és clar: conèixer la mateixa pell, vigilar qualsevol canvi i protegir-se adequadament del sol.