Un aneurisma és un bony d'un vas sanguini fins a 1,5 vegades la seva mida normal. Una de les artèries del nostre organisme més propenses a desenvolupar-lo és l'aorta, la més gran, la funció de la qual és traslladar la sang per tot el cos.
El tipus més comú és l'aneurisma de l'aorta abdominal, que es produeix en aquesta part del cos. Si es trenca, pot ser potencialment mortal, però un dels grans problemes és que el 75% dels pacients portadors d'aquest aneurisma són asimptomàtics. I quan es presenten els símptomes, no són gaire específics i poden confondre's amb altres malalties: molèsties abdominals i dolor lumbar. De fet, la primera manifestació que pot posar sobre avís al pacient és la mateixa ruptura de l'aneurisma.
El segon tipus més comú és el de l'aorta ascendent, una secció de l'artèria propera al cor que comença en la base del ventricle esquerre, en l'àrea del tòrax sobre el diafragma. Si en el cas de l'abdominal, l'edat mitjana de diagnòstic es fixa a partir dels 60, en aquest segon tipus l'edat baixa a entre els 50 i els 60. El problema és que si no es tracten, poden augmentar de mida i eventualment trencar-se, amb gravíssimes conseqüències per a la salut.
En el cas dels aneurismes aòrtics ascendents, tampoc no causen símptomes en la major part dels casos. Si augmenten molt de mida, poden causar dolor de pit i d'esquena, falta d'alè, ronquera o pressió a la regió toràcica. Per detectar-los fa falta realitzar una ecografia o una palpació. Quan s'estableix una cirurgia davant del risc que pugui trencar-se, és necessari analitzar-ho mitjançant un TAC o una ressonància magnètica nuclear. En algunes ocasions, pot ser necessària també una arteriografia.
Quan es produeix la ruptura, els símptomes són més evidents. En el cas de l'abdominal, genera un dolor en aquesta part del cos molt intens i durador. A més, pot fer mal l'esquena, els glutis i cames, augmenta la freqüència cardíaca i poden produir-se marejos, nàusees i vòmits. En el cas de l'ascendent, dificultat al respirar, mareig, pèrdua de consciència, problemes a l'empassar i dolor sobtat i intens al pit.
Les causes són variades i provoquen una debilitació de les parets aòrtiques. Pot ser una aterosclerosi, que té lloc quan s'acumulen substàncies grasses a les parets de les artèries, fent-les rígides i inflexibles, la qual cosa augmenta el risc que les parets de les artèries es debilitin i s'inflin. Els factors de risc per a l'aterosclerosi inclouen colesterol alt i pressió arterial alta.
Un altre tipus de trastorns genètics i afeccions inflamatòries poden contribuir al desenvolupament d'aneurismes, com la síndrome de Marfan, que afecta el teixit connectiu del cos i pot causar debilitat a la paret aòrtica o el d'Ehlers-Danlos, que afecta el teixit connectiu que sosté els vasos sanguinis, així com els ossos, la pell i altres òrgans i teixits. Els factors de risc per desenvolupar-lo són l'edat, la mala salut general i el tabaquisme.
Quant al tractament, consisteix principalment a practicar una cirurgia que en la que es treu la porció feta malbé de l'aorta i la reemplacen amb un tub sintètic anomenat empelt major. Els metges generalment tracten els aneurismes petits amb betablocadors, un tipus de medicament per a la pressió arterial alta. La prevenció ha de passar per deixar de fumar, mantenir la pressió arterial dins del rang saludable així com els nivells de colesterol dins del rang saludable.