El coronavirus podria provocar anomalies pulmonars que es poden detectar fins a més de tres mesos després que els pacients s'hagin infectat. Així ho haurien investigat alguns científics fent servir una tècnica molt nova per detectar danys que els escàners convencionals no poden veure.
L'estudi s'ha fet amb 10 pacients de la Universitat d'Oxford a través d'una tècnica que fa servir un gas de xenó que s'utilitza en les ressonàncies magnètiques per crear imatges dels danys pulmonars, segons recull la BBC.
Els pneumòlegs exposen que una prova que pogués detectar danys a llarg termini marcaria una gran diferència amb pacients Covid.
Vuit pacients amb danys pulmonars
El professor Fergus Gleeson, que ha dirigit el projecte, va provar la seva tècnica en 10 pacients d'entre 19 i 69 anys. Vuit d'ells tenien dispnea i cansament persistents tres mesos després d'haver agafat el virus, tot i que cap d'ells havia estat ingressat ni havia passat per l'UCI. A més, exploracions convencionals que havien tingut no havien detectat problemes als pulmons, detalla la cadena britànica.
Un pacient amb pneumònia / Unspash
Les proves fetes demostraven que hi havia signes de danys pulmonars. Concretament, en àrees on l'aire no fluïa fàcilment cap a la sang. Aquests vuit pacients van informar de falta d'aire. Una falta d'aire que, per exemple, podria traduir-se en la sensació d'haver pujat un parell o tres de pisos per les escales sense haver-se mogut del sofà.
Tipologia de danys
Els resultats han comportat a Gleeson a planificar un assaig ara de 100 persones per veure si passa el mateix. És a dir, analitzar més persones que han patit el coronavirus, però que no han estat ingressades a l'hospital i tampoc no han tingut símptomes greus.
Entre els objectius principals hi ha els de comprovar si hi ha danys pulmonars i també si són permanents o bé es poden resoldre amb el temps.
Fa uns dies, el doctor Xavier Muñoz, del Servei de Pneumologia de Vall d'Hebron explicava en conversa amb ElNacional.cat, que els pacients amb Covid, sigui lleu o més greu, poden presentar complicacions o afectacions pulmonars, seqüeles de via aèria i trastorns inespecífics difícils d'associar a una malaltia, com poden ser la pèrdua de capacitat pulmonar o bé capacitat d'esforç. Això, segons detalla el doctor, no acostuma a ser massa greu, però sí que pot ser invalidant. "El més normal és que amb entrenament i paciència es pugui recuperar o que el pacient s'acabi adaptant a la pèrdua de la funció", conclou.