Front comú (i contundent) de l'acadèmia per Sixena. Els departaments d'art de les universitats de Barcelona (UB), Autònoma (UAB), Lleida (UdL), Rovira i Virgili (URV) i Girona (UdG), juntament amb la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, la Reial Acadèmia de Bones Lletres, l'Institut Amatller d'Art Hispànic i l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, han signat un manifest aquest divendres en el qual es fan una pregunta important sobre la polèmica sentència que confirma l'espoli al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC): i amb la Dama d'Elx o el 'Guernica', què?
En un dur comunicat, les institucions que signen el manifest han assegurat que "no s'entén que des del Ministeri de Cultura s'empri, amb bon criteri, l'argument de la conservació per desaconsellar el moviment d'obres com la Dama d'Elx (Museu Arqueològic Nacional, Madrid) o el Guernica de Pablo Picasso (Museo Nacional Reina Sofía, Madrid), i que el mateix argument no es pugui fer servir per les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena, que es troben en un estat de conservació molt més delicat i fràgil que les anteriors". En aquesta línia, han recordat que els conservadors-restauradors que s'han pronunciat sobre la qüestió, com Gianluigi Colalucci (1929-2021) —màxima autoritat mundial en la matèria i restaurador de la Capella Sixtina—, han desaconsellat el trasllat i han advertit sobre les conseqüències negatives que la instal·lació de les pintures a Sixena pot comportar.
Front comú de deu departaments universitaris -inclòs el de Geografia, Història i Història de l'Art de la UdL- i institucions dedicades a l'art contra el trasllat de les pintures de Sixena conservades al Museu Nacional d'Art de Catalunya. https://t.co/7Nb6jVkNU9
— Universitat de Lleida (UdL) (@UdL_info) June 6, 2025
Les universitats i les acadèmies també han criticat "que la sentència de l'alt tribunal no entra a analitzar les qüestions tècniques sobre la conservació de les pintures i les conseqüències nefastes que el seu desmuntatge, trasllat i instal·lació al seu lloc d'origen poden comportar". "No pot allargar-se que la qüestió ja va tractar-se a la sentència del tribunal de primera instància d'Osca que va analitzar el cas (2016), atès que aquella sentència, que tenia 86 pàgines, dedicava al tema poc més d'una pàgina, cosa que és absolutament insuficient tenint en compte que la rellevància de la qüestió, que és la més important de tot el plet (la conservació de les pintures)", han afegit, abans de sentenciar que "les qüestions de propietat mai poden passar al davant de les qüestions de conservació" perquè l'obligació de les institucions és "llegar aquestes pintures a les generacions del futur" —d'acord al que estableixen la Llei del Patrimoni Cultural Català, la Llei del Patrimoni Històric Espanyol i totes les directrius internacionals d'organismes com UNESCO, ICOM, ICCROM i ICOMOS.
Amb tot, han demanat que tant el MNAC com la Generalitat "esgotin totes les vies jurídiques possibles relatives a l'execució de la sentència per convèncer als jutges sobre la impossibilitat de la seva materialització i que no es duguin a terme". Finalment, han expressat el seu suport al museu i el seu "convenciment absolut, d'acord als criteris acadèmics, científics i tècnics, que les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena romanguin al seu emplaçament actual, on podran ser gaudides, com fins ara, per milers i milers de persones sense la necessitat de córrer riscos innecessaris".