El departament de Salut ha declarat aquest dimarts 23 ingressats més per covid-19, xifra que suposa un total de 400 hospitalitzats. D'altra banda, hi ha 16 persones a les Unitats de Cures Intensives (UCI) –quatre més en relació amb les dades de la setmana passada- i 11 morts declarats en aquest període, dels quals vuit de més de 80 anys. El nombre de morts de la setmana anterior se situa en 12. Són dades entre el 26 de setembre i el 2 d’octubre. Pel que fa als positius diagnosticats per l'atenció primària, se n'informa de 3.611 més en una setmana. L'anterior, entre el 19 i el 25 de setembre, van ser 3.633 positius. Amb aquestes magnituds, la taxa de casos per 100.000 habitants baixa a 42.
El bon estat actual de les dades als centres hospitalaris del país es correspon amb l'inici de la campanya de vacunació de la quarta dosi de la covid per a la gent gran i les persones més vulnerables que va començar ara fa una setmana. Es tracta d’una campanya que comença de manera simultània amb la de la vacunació contra la grip. Les persones que viuen a residències de gent gran i els sanitaris d'aquests centres han estat els primers a rebre els vaccins, i ben aviat s'administrarà a la població general major de 80 anys, la qual rebrà un avís a través del seu Centre d’Atenció Primària.
Les visites a urgències augmenten
Les visites a urgències han augmentat entre un 30 i un 50 % des que va començar la pandèmia, el que provoca que aquests serveis es vegin saturats en nombroses ocasions, situació sobre la qual ja advertia la Societat Espanyola de Medicina d'Urgències i Emergències a començaments d'aquest any. Són moltes les raons que al·ludeixen els professionals a l'hora d'explicar les causes d'aquesta situació, des del no-reconeixement de l'especialitat d'Urgències a Espanya -el que influeix en la manca d'urgenològics- fins al col·lapse de l'Atenció Primària en determinades comunitats autònomes, sempre sense oblidar una qüestió de base en l'origen d'aquesta situació: la mala ocupació dels serveis d'urgències.
Per evitar que les consultes menors provoquin que les veritables emergències mèdiques no es vegin ateses en el moment oportú, els Serveis d'Urgències fan servir diferents sistemes de triatge. Un dels més habituals, i àmpliament estès a tot Europa és el de Manchester, estructurat en cinc nivells de prioritat que es distribueixen assumint el concepte que l'urgent no sempre és greu i el greu no és sempre urgent. La combinació d'aquest sistema de triatge amb la telemedicina pot permetre desenvolupar alternatives a l'atenció presencial tradicional que permetin descongestionar els serveis d'urgències.
Dins del sistema de Manchester, aquells pacients classificats en el nivell de prioritat 1, serien els "crítics", és a dir, els que requereixen atenció immediata i sense esperes. El següent, considerat "emergència", establiria un temps màxim d'espera bastant breu; mentre que per al nivell 3, "urgència", aquest temps es veu incrementat de manera considerable. Els nivells 4 i 5 són considerats "estàndard" i "no urgent", respectivament, amb temps d'espera que poden assolir diverses hores.