42 quilòmetres i 195 metres. Aquesta és exactament la distància que cal recórrer per fer una marató. Quan Filípides va fer el camí des d'Atenes fins a Esparta per avisar de la necessitat d'enviar reforços per a la qual guerra que estava tenint lloc, no s'imaginava que 2.500 anys després, es convertiria en tota una moda que realitzen any rere any centenars de milers de persones a tot el món.
Ara un nou estudi ve a reforçar la idea que té beneficis per a la salut, ja que segons sembla, redueix l'edat vascular dels qui ho practiquen. En concret, i segons un equip d'experts del Barts Health i l'University College de Londres, fins a quatre anys.
L'estudi
Els científics van avaluar 138 corredors novells que s'entrenaven per a la marató de Londres. Durant sis mesos, les seves artèries van recuperar elasticitat, la qual cosa redueix el risc de patir atacs cardíacs i accidents cerebrovasculars. Però no només això. La seva pressió sanguínia també va disminuir dràsticament. És a dir, la seva salut cardiovascular va millorar de manera destacable.
La investigació sembla posar en evidència els que diuen que, córrer una marató, en realitat és nociu per al nostre organisme, ja que li suposa un esforç esgotador i perquè pot provocar problemes a ossos i articulacions.
El cert és que, segons els experts, per a la majoria de les persones, els beneficis de fer exercici superen amb escreix qualsevol risc. Això no vol dir que abans d'entrenar i córrer no s'hagi d'acudir a un especialista per assegurar-se de la idoneïtat de fer aquesta carrera, però si no hi ha problemes preexistents, és un bon exercici. De fet, els que més beneficis van obtenir van ser els que estaven menys en forma per endavant.
Segons destaquen membres de la British Heart Foundation (BHF), que va finançar l'estudi publicat en el Journal of the American College of Cardiology, tot sembla indicar que fent menys exercici també es poden aconseguir beneficis importants, sobretot, en aquells que es veuen incapaços de córrer una marató.
Però si algú es decideix, ha de seguir uns consells. En primer lloc, començar mesos abans de la carrera, per assegurar-se arribar en bona forma. Per a una persona que acaba de començar, el millor és alternar les caminades amb curses a una velocitat moderada. Tot just començar, n'hi ha prou amb fer dues o tres repeticions en les quals durant quatre o cinc minuts es camini amb pas ràpid per després córrer de forma lleugera durant uns altres dos o tres minuts.
Es pot realitzar tres o quatre dies a la setmana. I després, a mesura que passin els dies, s'ha d'anar disminuint el nombre de minuts dedicats a caminar mentre que s'augmenten els de carrera. Han de passar diverses setmanes per anar augmentant els minuts i la intensitat.
En general, es diu que són suficients quatre mesos per preparar bé la carrera, però el cert és que depèn de cada persona. A alguns se'ls pot quedar una mica curt i necessiten un període d'adaptació més llarg, sobretot els principiants que es troben en baixa forma. El millor és posar-se metes realistes i no ser massa exigent, en el sentit que es pugui provocar alguna lesió no desitjada. Si es fa bé, la major part de les persones ho poden aconseguir.