La dieta del dejuni intermitent consisteix, bàsicament, a fer una dieta amb intervals de temps reduïts per als àpats i espais més amplis de dejuni al dia. Hi ha diversos models, com per exemple l'anomenat 16:8, en el qual la persona que el segueix ha de mantenir-se 16 hores en dejú (coincidint principalment amb la nit) i menjar en les 8 restants; el de 24 hores, pel qual es fa un sol àpat al dia. O també el de dies alterns, en el que la dieta s'ha de fer mitjançant un dejuni un dia i alimentació el següent.
S'ha convertit en una de les dietes més populars a tot el món. Fa poc un equip d'experts de la Universitat de Vanderbilt a Nashville ha publicat un estudi en el qual queda de manifest que no només la quantitat de calories que consumeix una persona pot influir en l'augment de pes, sinó també el moment en què les consumeix. La investigació ha estat publicada a la revista PLOS Biology i, segons es recull, tot té a veure amb el rellotge biològic, és a dir, el cicle circadiari.
El rellotge intern del cos modula centenars de processos, des de dormir i menjar fins a la temperatura corporal i els nivells hormonals. La investigació ha associat un ritme circadiari interromput, com el que afecta els treballadors per torns, amb efectes adversos per a la salut, inclosa l'obesitat. Aquests efectes sobre la salut poden explicar-se per patrons d'alimentació alterats, la qual cosa suggereix que el moment del consum d'aliments té un efecte important sobre l'organisme.
L'estudi
Per provar aquesta hipòtesi, els investigadors van analitzar el metabolisme d'un grup de persones quan menjaven en diferents moments del dia. Tots els participants tenien 50 anys o més, per tant, pertanyien a un grup que podria estar en risc de patir trastorns metabòlics.
Cadascun d'ells va fer tres àpats al dia durant dues sessions separades de 56 hores, les dues amb el mateix període de dejuni nocturn. En una de les sessions, els participants van esmorzar, van dinar i van sopar. En l'altra sessió, els participants es van saltar l'esmorzar però van rebre un àpat extra com a refrigeri al final del dia. L'esmorzar i l'última ingesta del dia contenien 700 calories i eren nutricionalment equivalents. La quantitat d'activitat física que van fer els participants també va ser la mateixa en les dues sessions.
Quan van registrar el metabolisme amb una càmera especial que mesura la taxa metabòlica i la descomposició de carbohidrats i greixos, van trobar que, malgrat que tenien un consum constant de calories i un nivell d'activitat, el moment de la ingesta d'aliments va tenir un efecte significatiu sobre la quantitat de greix que van cremar els participants. Quan els participants van menjar un refrigeri nocturn, aquest va retardar la capacitat del cos per descompondre el greix, la qual cosa va provocar la descomposició dels carbohidrats.
De mitjana, els participants que van esmorzar van cremar 15 grams més de lípids en 24 hores que els que van menjar a la nit. Amb el temps, això condueix a una important acumulació de greix. En altres paraules, qualsevol àpat ingerit abans de ficar-se al llit retarda la crema de greix durant el son.