El català té paraules que no només es diuen, se senten. Et passen pel cor, com una brisa d’estiu que arriba sense avisar, i et deixen un somriure als llavis. El català en té a grapats. Però quines són les més boniques? Ho sap molt bé la Mireia, professora de català, correctora, traductora i creadora del compte @cremacatalana.learn, que acumula ja més de 140 publicacions i més de 14.000 seguidors. La Mireia, en un dels seus vídeos més virals, ens ha ajudat a triar-ne cinc que, pel seu so i pel que evoquen, mereixen un racó privilegiat a la nostra memòria. Acomoda’t a La Gandula d’ElNacional.cat i deixa’t captivar.
1. Corprendre
Com el seu nom ja insinua, és prendre el cor. Però no pas per arrabassar-lo, sinó per captivar-lo, fer-lo bategar més ràpid, deixar-lo bocabadat. És aquell moment en què una cançó et transporta a un record, quan algú et diu unes paraules que et fan tremolar o quan un paisatge se t’imprimeix dins sense demanar permís.
2. Afaiçonar
Treballar la matèria, donar-li forma, modelar-la fins que es converteix en alguna cosa nova. Pot ser un terrisser donant vida a un càntir, però també un cuiner que transforma quatre ingredients en un plat que és pura poesia. O, per què no, una tarda amb amics en què, sense adonar-te’n, afaiçones records que et duraran tota la vida.
3. Esmaperdut
Dues paraules en una: esma (l’ànima, la vitalitat, l’energia) i perdut. El resultat és algú que camina amb el cap ple de núvols, desconnectat, potser cansat, potser somiant. És aquell estat que coneixem bé els que, després d’una nit llarga, ens llevem l’endemà mig esmaperduts, mirant el cafè com si fos la resposta a totes les preguntes.
4. Vagarívol
Ve del verb vagarejar, passejar sense rumb, deixar-se portar. El vagarívol és aquell que no té pressa per arribar enlloc, perquè sap que el camí és, en si mateix, el destí. Un vespre d’agost, gaudint de les nostres vacances, és el moment perfecte per ser vagarívol: deambular, mirar aparadors, escoltar converses a mitja veu i sentir que el temps s’ha aturat. Deixar el nostre destí d'aquella tarda deixat de la mà de déu.
5. Celístia
Només pronunciar-la ja és bonic. La celístia és la llum que desprenen els estels de nit. Aquell puntet brillant que et fa aixecar la vista i perdre’t en un cel immens. Un cel sense lluna, però amb el que ja t'hi veus prou amb la celístia.
El català, com qualsevol llengua viva, és un paisatge que canvia segons qui el mira. Però aquestes cinc paraules que ens ensenya la Mireia van més enllà de definicions i diccionaris, són petites finestres obertes a emocions i sensacions. Si vols aprendre més sobre la llengua i la cultura catalana d’una manera àgil i entretinguda, dona un cop d’ull al seu perfil: @cremacatalana.learn.