No és difícil trobar en revistes i webs d'exercici i bellesa el consell de fer exercici en dejú per perdre més pes. Però aquesta afirmació està basada en la ciència? El cert és que existeix una gran controvèrsia relacionada amb aquest assumpte i es poden trobar opinions contradictòries respecte al tema.

Segons un estudi publicat en el British Journal of Nutrition, els investigadors van analitzar dos grups d'homes que van sortir a córrer al matí, un abans d'esmorzar i un altre després. Les conclusions van apuntar que en saltar-se l'esmorzar i córrer amb l'estómac buit, es va cremar una mitjana d'un 20% més de greix.

Una altra investigació duta a terme al Japó va determinar que l'exercici en dejú accelera la crema de greix al llarg del dia. Durant un període de 24 hores, els exercicis de cardio en dejú van induir que es cremés gairebé el doble de greix en comparació a realitzar el mateix exercici després del dinar.

Els estudis que s'han dut a terme el respecte, conclouen que en fer esport en dejú, la insulina està baixa i el cos utilitza el greix i el glucogen com a carburant. El glucogen és un tipus de combustible per a les nostres cèl·lules, una substància que el nostre organisme converteix en glucosa. Quan les reserves baixen, el cos recorre al greix principalment i es produeix una despesa més gran.

Per tant, el problema sembla estar resolt. Però no. La major part d'aquests estudis van analitzar el que succeïa mentre es realitzava un entrenament en concret, o durant les 24 hores posteriors. Però molt pocs van més enllà i s'han dedicat a comprovar els efectes a llarg termini de l'exercici cardio en dejú en la composició corporal. I els que ho han fet, han arribat a la conclusió que tant si prens algun aliment com si es dejuna, no hi ha gaire diferència a llarg termini en la quantitat de greix que es perd d'una forma o una altra.

En una investigació duta a terme a Tunis durant el Ramadà, es va comprovar que l'efecte de quatre setmanes d'exercici aeròbic en dejú va comportar una pèrdua mínima del greix corporal. De fet, les diferències eren tan mínimes que amb prou feines eren concloents perquè podien haver intervingut altres factors.

En un altre estudi dut a terme per diverses universitats dels Estats Units es van analitzar dos grups de dones. Les primeres van realitzar en dejú 50 minuts de caminada o trot tres vegades a la setmana i les segones van esmorzar abans de fer aquest mateix exercici. Després de quatre setmanes, no hi va haver una diferència significativa en la quantitat de greix perdut entre els dos grups.

Per tant, davant de la diversitat d'estudis concloents, la millor recomanació és que la mateixa persona sigui la que esculli segons les seves preferències o en funció de com li senti millor l'exercici. No sembla haver-hi molta diferència a l'hora d'aprimar-se si se n'escull una o una altra opció malgrat tot el que s'escriu sobre el tema.