KJ Muldoon és un bebè de Pensilvània de menys d’un any que va néixer amb una patologia metabòlica molt rara i incurable, coneguda com a deficiència greu de carbomoil fosfat sintetasa 1(CPS1). Aquesta malaltia, que afecta un de cada 1,3 milions de naixements, impedeix que el seu cos converteixi l'amoníac en urea, la qual cosa provoca una acumulació tòxica d'amoníac que pot causar danys severs en el cervell, el fetge i fins i tot la mort. Els símptomes solen aparèixer poc després del naixement i, en casos greus com el de KJ, l'única solució a llarg termini sol ser un trasplantament de fetge, i ell era massa petit i fràgil per a aquesta intervenció. Però a vegades, la medecina fa miracles, i el KJ ha fet història en convertir-se en la primera persona tractada amb una teràpia genètica personalitzada, mitjançant edició genètica CRISPR, desenvolupada específicament per a ell en l’Hospital de Nens de Filadelfia (CHOP) i Penn Medicine. El cas del KJ, publicat aquest dijous a la The New England Journal of Medicine, suposa un gran avenç mèdic pioner en la medicina personalitzada i en l’aplicació del CRIPR per malalties ultrarares, i obre la porta a desenvolupar tractaments “fets a mida” en temps rècord per a pacients amb mutacions úniques que no disposen d’opcions de curació.
Cursa contra rellotge
Després del diagnòstic poc després del naixement del KJ en agost del 2024, un equip multidisciplinari del CHOP va iniciar una cursa contra el rellotge i en menys de sis mesos va aconseguir crear la teràpia exclusiva pel nadó i provar-ne l’eficàcia i seguretat en cèl·lules humanes i un model animal. En aquest temps també es va aconseguir que la FDA, l’agència reguladora dels medicaments als EUA, aprovés la seva aplicació. Així, el KJ, que en aquell moment tenia entre sis i set mesos, va poder convertir-se en el primer cas del món que ha pogut beneficiar-se d’aquesta teràpia gènica amb CRISPR per salvar-se d’una greu mutació genètica única.
Què és la CRISPR?
L’edició genètica CRISPR és una revolucionària tècnica de biologia molecular que permet modificar de manera precisa, eficient i senzilla l’ADN d’organismes vius. El terme CRISPR correspon a l'acrònim en anglès de Clustered Regularly Interspaced Short Palindromic Repeats, que en significa “repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment interespaciades”. Amb aquest sistema, els científics poden editar gens en qualsevol cèl·lula. L’eina actua com unes “tisores moleculars” que tallen l'ADN en el lloc desitjat, i a partir d'aquest tall, és possible eliminar (inactivar) gens, introduir noves seqüències o corregir mutacions. En el cas del KJ, es va utilitzar una variant de CRISPR coneguda cm a edició de bases (base editing) que permet canviar una sola lletra de l’ADN sense tallar completament la doble hèlix, la qual cosa redueix el risc d'errors o efectes secundaris. El tractament CRISPR va ser dissenyat de manera personalitzada perquè el sistema d'edició genètica localitzés i corregís únicament la mutació concreta de KJ en el gen CPS1 (carbamoil fosfato sintetasa 1).
Milers de milions d'editors genètics
La teràpia va consistir en l'administració de milers de milions d’editors genètics microscòpics (instruccions genètiques encapsulades en nanopartícules de greix), que es van administrar a traves de tres infusions intravenoses que van transportar els components de l’edició genètica del tractament directament al fetge, on l'edició CRISPR va corregir l'error en l'ADN. El bebè va rebre la primera dosi entre els sis i set mesos d'edat, i posteriorment altres dues dosis més. KJ va tolerar bé el tractament, sense complicacions greus. La primera dosi va ser baixa i va tenir poc impacte, però les següents dues van aconseguir millores notables i els resultats són molt prometedors: el bebè està creixent bé, ha pogut augmentar la quantitat de proteïna en la seva dieta i ha reduït la medicació necessària per a controlar els seus nivells d'amoníac.
Els metges són cauts i no parlen encara de "curació", consideren que la teràpia ha transformat la seva malaltia d'una forma greu a una més lleu, i KJ segueix baix observació mèdica estricta. “És aviat per a parlar de cura (...). Encara estem en una etapa molt inicial. Sabem que encara tenim molt a aprendre d'ell”, va explicar la doctora Rebecca Ahrens-Nicklas, responsable del cas, que no pot amagar que el cas “és realment emocionant” i que “demostra el potencial que tenim: que realment podem obrir la porta a aquests tractaments transformadors per pacients que no tenen altre opció. Les possibilitats són pràcticament il·limitades”, afirma Ahrens-Nicklas.