El consum de medicaments de farmàcia es dispara. I és un autèntic problema. Els perfils més problemàtics són els adults que els fan servir per pal·liar situacions d'estrès, ansietat i depressió, o bé els joves que els utilitzen per a un ús recreatiu, ja que són més fàcils d'aconseguir i més barats que les drogues il·legals. Els medicaments receptats de què s'abusa amb més freqüència solen ser els analgèsics opioides, sedants, ansiolítics i estimulants. Opioides com la morfina o el fentanil, ansiolítics i hipnòtics com el diazepam o el lorazepam. I amfetamines com el metilfenidat i agents inhalants com l'òxid nitrós són els més demandats.

Els adolescents els utilitzen per aconseguir efectes com l'estimulació, l'eufòria, la pèrdua del sentit de la realitat, les al·lucinacions, la loquacitat o l'excitació sexual. Els adults pel seu efecte relaxant i la sensació de tranquil·litat que aporten o per pal·liar algun dolor crònic.

Blister

El primer país que ha convertit aquest problema en qüestió nacional és els Estats Units, on la moda està més que estesa i les xifres de joves que els utilitzen com a nou mitjà per drogar-se no s'atura. Fins al punt que els nord-americans ja pateixen més casos de sobredosi per aquests fàrmacs que per les drogues il·legals. A Europa, se n'han publicat estudis, encara que de moment no hi ha cap xifra oficial, però els experts apunten a un veritable problema de salut pública. Per exemple, Espanya és líder en consum de tranquil·litzants al nostre continent.

El problema és que l'abús d'aquests medicaments per a finalitats lúdiques o per tractar l'estrès a llarg termini pot tenir greus conseqüències per a la salut d'una persona. Pot produir, a més d'addició, problemes psiquiàtrics, efectes negatius en l'habilitat espacial i visual, la capacitat de reacció o l'aprenentatge verbal.

Els experts calculen que aquest fenomen ha adquirit més rellevància a partir de l'any 2000, potser perquè anteriorment no estava tan dimensionat i es prioritzava el consum de drogues il·legals.

La revista BMC Psychiatry va publicar fa temps un estudi sobre l'ús de medicaments amb recepta sense prescripció mèdica en diferents països de la Unió Europea. En concret, es van analitzar dades de 22.070 persones d'entre 12 i 49 anys, procedents de Dinamarca, Alemanya, Gran Bretanya, Espanya i Suècia. Es va registrar el consum sense prescripció mèdica durant l'últim any o en algun moment de la seva vida, de medicaments que necessiten recepta com són els estimulants, els opioides o els sedants; així mateix, es va obtenir informació sobre com es van adquirir els esmentats medicaments.

Els resultats van ensenyar que un 13,5% dels enquestats havia consumit opiacis sense prescripció mèdica en algun moment de la seva vida, un 10,9% sedants i un 7% estimulants. En relació amb el consum durant l'últim any, un 5% havien consumit opiacis, un 5,8% sedants i un 2,8% estimulants.

Cápsulas

Alemanya en va consumir menys i la Gran Bretanya, Espanya i Suècia van ser els països on es va produir un consum més alt. El percentatge més important de l'ús d'opioides va ser per a Espanya, amb un 18% d'enquestats que els havien consumit en algun moment de la seva vida sense la prescripció del metge, i un 7% ho ha fet durant l'últim any.

Espanya també liderava el consum de sedants com el lorazepam, el diazepam o el bromazepam. El 18% dels enquestats va reconèixer haver-los pres en algun moment de la seva vida, i més d'un 9% ho havia fet durant l'últim any. I en el cas dels estimulants, el Regne Unit ocupava la primera posició. El 9% va admetre haver-ne consumit sense prescripció mèdica al llarg de la seva vida, i el 4% durant l'últim any. Les maneres més fàcils d'aconseguir aquests fàrmacs van ser per mitjà de familiars o amics i les farmàcies d'internet.