L'Associació Catalana d'Empreses de Salut Ambiental (ADEPAP) ha alertat recentment que aquest estiu hi haurà més mosquits a Catalunya perquè les pluges de la primavera han fet incrementar-ne el nombre, tant dels comuns com dels tigre. Més enllà de la molèstia que suposen, el problema és que tal augment també pot fer créixer la transmissió de malalties tropicals, com el dengue, el Zika, el chikungunya i la febre del Nil Occidental. Segons l'ADEPAP, aquests insectes són transmissors de cada vegada més malalties zoonòtiques que fins fa poc no eren presents a Catalunya. És hora de parlar dels símptomes i el tractament de les malalties que et poden transmetre els mosquits aquest estiu.
Algunes claus sobre el dengue
Una de les malalties que pot transmetre el mosquit tigre és el dengue, de la qual ja hi va haver un brot amb vuit afectats a Vila-seca (Tarragonès) l'any passat. Actualment, es detecten casos autòctons cada any a alguns països d'Europa, i cal considerar que és un virus reemergent importat. Es contrau per la picada d'un mosquit femella infectat, mentre que la transmissió directa entre persones no està pas demostrada. Concretament, el cicle és el següent: la persona infectada, simptomàtica o asimptomàtica, transmet el virus a un mosquit de la família Aedes —després de la picada—, i el mosquit infectat pot transmetre'l a altres persones. Després dels primers símptomes, les persones infectades poden transmetre la infecció durant quatre o deu dies als mosquits. Aquesta transmissió es dona predominantment a les àrees urbanes i periurbanes, facilitada pel trànsit internacional de persones i mercaderies, així com per l'augment de la densitat i distribució geogràfica del vector.
Des de la infecció fins a l'aparició de símptomes poden passar de tres a catorze dies. Hi ha tres formes clíniques de presentació: febre del dengue, dengue greu i síndrome de xoc per dengue. La febre del dengue és d'inici sobtat i provoca mal de cap intens, dolor darrere els globus oculars, dolors musculars i articulars, nàusees i vòmits, anorèxia i erupció cutània. Durant la fase febril, poden aparèixer fenòmens hemorràgics greus. Després hi ha el dengue greu, que es presenta amb febre elevada, disminució de plaquetes i manifestacions hemorràgiques, hepatomegàlia (augment de la mida del fetge) i trastorns circulatoris. Finalment, la síndrome de xoc per dengue apareix ràpidament, després de la disminució de la temperatura, entre el tercer i el setè dia de l'inici de la malaltia. En qualsevol cas, no hi ha tractament: es pot prendre paracetamol per controlar la febre (però no aspirina), alhora que cal fer repòs i rehidratar-se amb fluids isotònics. Així doncs, el més important és la prevenció, que implica la lluita contra els mosquits que poden transmetre la malaltia.
Què cal saber del Zika
El mosquit tigre també pot transmetre el Zika, que durant els últims quinze anys s'ha expandit des de països de l'Àfrica i l'Àsia fins a nous territoris on ha produït brots endèmics. A Catalunya, només s'han detectat casos importats en persones que han estat en una zona endèmica. A diferència del dengue, sí que hi pot haver transmissió entre persones: el virus es pot transmetre de la mare al fetus durant l'embaràs o al nadó durant el part i per via sexual; així mateix, el virus s'ha detectat en sang, saliva, orina, semen, fluid vaginal i llet materna; finalment, s'ha descrit la possibilitat de transmissió per transfusió de sang i per lactància materna.
Els símptomes solen aparèixer entre tres i dotze dies després de la infecció —les persones infectades transmeten la infecció entre el tres i cinc dies posteriors a la seva aparició—, tot i que només presenta símptomes un de cada quatre infectats. Ara bé, si n'apareixen, els més habituals són febre moderada i erupció a la pell, a més de conjuntivitis, dolor muscular o de les articulacions, malestar general, mal de cap o cansament. El curs de la malaltia és generalment llei i es resol espontàniament al cap de dos a set dies des de l'inici dels símptomes, tot i que en un percentatge molt baix poden aparèixer malalties amb complicacions neurològiques i autoimmunes (com ara, la síndrome de Guillain-Barré). El més important és que la infecció de la mare durant l'embaràs pot produir afectació del fetus, amb malformacions neurològiques en el nadó. En aquest cas, tampoc hi ha tractament específic, només mesures per alleujar-ne els símptomes. Un cop més, el més important és la prevenció —i, com la infecció per Zika no suposa un problema de salut pública a Catalunya, les recomanacions s'adrecen a les persones que es desplacin i/o retornin a països afectats, especialment les dones embarassades o que pensin a quedar-se embarassades.
Chikungunya: quins són els símptomes?
L'última de les malalties transmeses pel mosquit tigre que destaquem és el chikungunya, del qual tampoc està demostrada la transmissió entre persones, tot i que sí que hi ha evidència de la transmissió de la mare al nadó en el període perinatal (entre els 0 i els 4 dies anteriors al part). Des de l'inici dels símptomes, el virus es pot trobar a la sang fins als deu dies posteriors —quan el mosquit, si s'alimenta d'aquesta sang, pot passar a ser transmissor de la malaltia deu dies després.
Els símptomes poden aparèixer entre dos i dotze dies després de la picada del mosquit infectat, tot i que acostuma a ser entre tres i set dies. La malaltia es caracteritza per febre elevada, dolor articular i artritis. Altres símptomes freqüents són mal de cap, nàusees, cansament, erupcions cutànies, conjuntivitis i dolor muscular. Alguns pacients presenten símptomes de sagnat del nas o de les genives. La majoria de les persones afectades es recuperen completament, tot i que l'artritis pot persistir durant mesos o, fins i tot, anys. Com en els casos anteriors, no hi ha tractament específic per a la infecció del virus, només recomanacions per alleugerir-ne els símptomes: descansar, beure líquids, medicaments per a la febre i el dolor (paracetamol, ibuprofèn o naproxèn) i evitar prendre aspirines. La prevenció també implica la lluita contra els mosquits.
El mosquit comú i la febre del Nil Occidental
Del mosquit tigre passem al mosquit comú, del gènere Culex, àmpliament distribuït a Catalunya i transmissor del virus del Nil Occidental. Els mosquits piquen aus infectades, el virus passa a les glàndules salivals del mosquit i, quan torna a picar, injecta el virus als éssers humans. Hi ha altres vies de transmissió menys freqüents, com el trasplantament d'òrgans o la transfusió sanguínia. No s'ha confirmat cap cas de transmissió de persona a persona.
El període d'incubació se situa entre dos i catorze dies. La infecció no produeix símptomes en el 80% dels casos, però al 20% restant els pot causar febre per sobre dels 38,5 °C i almenys un dels símptomes següents: miàlgia (dolor muscular), artràlgia (dolor articular), cefalea (mal de cap), fatiga i fotofòbia (intolerància anormal a la llum), tot i que també hi pot haver limfadenopatia (augment de la mida dels ganglis limfàtics) i exantena maculopapular (erupció a la pell). La majoria dels casos són lleus. En els casos greus (menys de l'1%), hi ha afectació neurològica com ara meningitis, encefalitis (inflamació del cervell) i síndrome de Guillain-Barré (inflamació dels nervis) o paràlisi flàccida. Les persones afectades tenen, majoritàriament, més de cinquanta anys. Tampoc hi ha tractament, només control dels símptomes.