La pandèmia causada pel coronavirus constitueix el quart estat d'emergència internacional que ha declarat l'OMS des de l'any 2009. En tots els casos, a causa de malalties causades per virus com el SARS-CoV-2. Però els experts alerten que aquesta circumstància pot ser més comuna del que pensem en el futur pròxim, a causa de factors que tenen a veure amb la societat en la qual vivim, on els viatges internacionals cada vegada més freqüents o el canvi climàtic tenen un impacte important i afavoreixen l'aparició de nous virus.
En concret, i durant el 42è Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI), els experts han alertat que certes malalties emergents i importades com les viriasis (causades per virus) poden conduir a futures epidèmies i pandèmies, com ha succeït amb el virus del SARS-CoV-2. Davant de l'augment d'aquestes malalties emergents i importades en l'Estat espanyol, conviden a no abaixar la guàrdia, romandre vigilants per detectar-les a temps i així poder prendre mesures adequades per mitigar el seu impacte.
Els brots d'Ebola, a l'Àfrica, la gran alarma generada pel virus del Zika o recentment la pandèmia SARS-CoV-2, són clars exemples de virus emergents i reemergents que poden posar en perill la salut a escala mundial. "El canvi climàtic o l'increment de viatges internacionals, entre d'altres, afavoreixen que cada vegada apareguin malalties virals fora de les seves zones habituals i les infeccions víriques emergents suposen un repte sanitari, ja que han estat i poden ser l'origen de futures epidèmies o pandèmies. Cal que estiguem familiaritzats amb elles per poder detectar-les a temps i poder prendre les mesures adequades", ha destacat Juan Herrero, doctor de l'Hospital Universitari de la Pau.
En el cas de les micosis emergents, els fongs són un grup heterogeni d'organismes amb gran capacitat d'adaptació a condicions ambientals extremes i una distribució mundial. A més, les micosis poden ser endèmiques, amb una capacitat infectiva més gran i una distribució geogràfica restringida, o infeccions oportunistes, en pacients immunodeprimits, en estar en tractament amb quimioteràpia, corticoesteroides, fàrmacs biològics, malalts crítics a UCI, i amb SIDA.
Altres noves malalties parasitàries asimptomàtiques que poden generar problemes de salut pública i reactivar-se en cas d'immunosupressió, són la malaltia de Chagas o l'estrongiloïdosi. Davant d'aquesta realitat, els experts assenyalen que és important realitzar cribratge de malalties parasitàries ocultes en aquests pacients per a així poder tractar-les i evitar la transmissió i complicacions posteriors pel desconeixement d’aquestes. Respecte a les infeccions transmeses per paparres, fa només 30 anys a Europa occidental, només s'havien descrit dues infeccions transmeses per paparres (ETG): la babesiosi i la febre botonosa o exantemàtica mediterrània, però gràcies a noves tècniques de diagnòstic molecular i de cultiu cel·lular, ja s'han descrit 13 afeccions per paparres a Espanya, sense comptar les infeccions importades que són molt variades i molt difícils de diagnosticar si no es pensa específicament en elles.
El període d'incubació d'algunes afeccions pot ser molt llarg i cal pensar en elles per poder diagnosticar-les. A causa d'aquestes picadures, tots els anys hi ha centenars de persones afectes de la malaltia de Lyme, infeccions per Rickèttsia que provoquen febre botonosa, Debonel, o la provocada per Rickèttsia sibirica mongolitimonae, descrita a tot Espanya; també, cada any es comunica algun cas de febre hemorràgica de Crimea-Congo, de vegades amb un desenllaç fatal; i cada vegada es diagnostiquen amb més freqüència casos d'al·lèrgia alimentària creuada amb la carn induïda per la picadura de paparres.