El microbioma intestinal és el conjunt de microorganismes que poblen el nostre intestí i que juguen un paper essencial no només en la digestió, sinó també en aspectes tan dispars com el nostre sistema immunitari o l'estat d'ànim d'una persona. El seu estat depèn de factors com pot ser el sexe, l'índex de massa corporal, els hàbits nutricionals i l'activitat física, entre d'altres.
Existeixen més de 200 espècies i subespècies de bacteris, la qual cosa representa entre 0,5 i 2 kg del pes corporal total d'un individu sa. Els experts han conclòs que el seu funcionament està relacionat amb el metabolisme, el sistema endocrí, la densitat mineral òssia, la síntesi de vitamines o la resposta del nostre organisme a determinats fàrmacs.
Ara, l'estudi de títol Fungal and Bacterial Loads: Noninvasive Inflammatory Bowel Disease Biomarkers for the Clinical Setting (Càrregues de fongs i bacteris: biomarcadors de malaltia inflamatòria intestinal no invasiva per a l'entorn clínic) conclou que conèixer l'estat del microbioma pot ser útil per diagnosticar la malaltia de Crohn i la colitis ulcerosa, dues de les malalties inflamatòries intestinals més comunes, el diagnòstic de la qual pot confondre's per les similituds en els seus símptomes (diarrea, sagnia rectal, dolor abdominal, pèrdua de pes...).
L'equip d'investigadors, del qual forma parteix l'Hospital Vall d'Hebron, ha aconseguit demostrar, tal com explica el centre, que "els pacients amb malaltia de Crohn tenen una quantitat diferent de bacteris i fongs que formen part de la microbiota intestinal en comparació que tenen colitis ulcerosa". Aquesta quantitat està alterada també respecte a les persones sanes. Així, quantificar la microbiota intestinal seria útil per facilitar el diagnòstic correcte dels pacients i oferir-los el tractament adequat per a la seva patologia.
La microbiota intestinal ofereix pistes per a determinats diagnòstics
Els investigadors de l'estudi han analitzat la quantitat d'aquests microorganismes que formen el microbioma amb 294 mostres d'excrements de pacients amb malaltia de Crohn o colitis ulcerosa, familiars sans de pacients, així com de persones sanes sense familiars amb malaltia inflamatòria intestinal.
Les anàlisis mostren que els pacients amb malaltia de Crohn tenen menys bacteris que les persones sanes, mentre que en colitis ulcerosa hi ha també una disminució en el nombre de bacteris, però un augment en el nombre de fongs. A més, s'ha observat que quan un pacient amb colitis ulcerosa presenta un brot, s'incrementa encara més la càrrega de fongs.
"Combinant la informació sobre la microbiota amb les dades clíniques dels pacients (resultats en proves mèdiques, índex de massa corporal, hàbits de vida, etc.) tindrem una gran capacitat per discriminar entre malaltia de Crohn i colitis ulcerosa. Ajudarà, per tant, el diagnòstic de la malaltia i també a predir si es produirà un brot", assegura la Dra. Chaysavanh Manichanh, participant en l'estudi.