En els últims anys, els estudis sobre microbioma intestinal han adquirit una gran importància a escala mundial. Però ara, degut fonamentalment al desenvolupament de la pandèmia, s'està veient també Com de fonamental que pot resultar el microbioma pulmonar en la nostra salut i en un aspecte tan fonamental com l'asma.
De fet, tal com presentat la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica, el microbioma, tant pulmonar com intestinal, influeix en el desenvolupament, progressió i pronòstic de l'asma, i gràcies a noves tècniques de seqüenciació de gens independents de cultiu, s'han conegut el tipus de gèrmens que habiten al pulmó del pacient amb asma i com la diversitat de bacteris, virus i fongs interactua amb el sistema immune.
La microbiota pulmonar, juntament amb la intestinal, influeix en el patiment de l'asma
Segons afirmen des de la SEPAR, "la dieta, l'activitat física i seguir hàbits de vida saludables, han demostrat modificar la composició del microbioma intestinal, i és possible que puguin corregir el desequilibri o disbiosis de la microbiota intestinal de malalties cròniques, com l'asma, ajudant a millorar el control, la gravetat i, fins i tot, la seva incidència".
La microbiota respiratòria s'ha començat a estudiar més tard, en considerar-se prèviament al pulmó sa com un òrgan estèril i ser més complexa l'obtenció de mostres. De fet, en els primers estudis l'eina utilitzada va ser la rentada broncoalveolar (BAL). "A partir de 2010 es va confirmar que el pulmó sa no és un òrgan estèril, sinó amb una microbiota pulmonar, mentre que abans s'atribuïa la presència de bacteris al tracte respiratori inferior a malalties", assenyala el Dr. Juan Luis García Rivero, pneumòleg del Servei de Pneumologia de l'Hospital de Laredo, a Cantàbria i membre de la SEPAR.
La microbiota respiratòria és única i influeix en l'estat de salut o malaltia, en modular la inflamació a través del sistema immune. La de la via aèria inferior és diferent de la de la superior i els canvis en la seva composició es relacionen amb el desenvolupament de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC) o l'asma.
El microbioma intestinal i el microbioma respiratori interactuen de manera específica amb el sistema immune de l'hoste, això és, amb l'organisme humà, i tenen un paper fonamental en el desenvolupament de la inflamació de la via aèria característica de l'asma.
Segons els experts, el rol del microbioma respiratori en la patogènesi de l'asma podem dir que ocorre de tres maneres: 1) mitjançant la implicació en el desenvolupament de l'asma en la infantesa; 2) en l'asma de l'adult no associat a un mecanisme T2, com passa en l'asma de perfil neutrofílico; i 3) en l'asma corticorresistente.
Els experts asseguren que el microbioma pot afectar de tres maneres diferents en l'asma
Múltiples estudis de cohorts han observat canvis diferencials a la microbiota de pacients asmàtics. En comparar-la a la de subjectes sans, la microbiota dels pacients amb asma presenta més càrrega bacteriana i una menor diversitat en la seva via aèria inferior. A més, el microbioma dels pacients amb asma lleu s'assembla més al dels pacients amb asma greu que al dels subjectes sans.
Més recentment també s'ha conegut que existeix relació entre la microbiota i certes característiques de l'asma, com la gravetat de la malaltia o la resistència al tractament, així com la hiperreactivitat bronquial. De fet, alguns dels bacteris podrien potenciar la resposta al·lèrgica de la via aèria.