Més enllà de la moda, el cert és que aquest està sent l'any de la dieta del dejuni intermitent, entre altres coses perquè s'han dut a terme diversos estudis científics que hi donen suport i són cada vegada més els experts que aconsellen la seva pràctica per millorar la salut.

Per exemple, aquesta investigació publicada a la revista Science que van dur a terme experts de l'Institut Nacional de l'Envelliment de Baltimore, als Estats Units, va concloure que "les intervencions dietètiques que van acompanyades de llargs períodes de dejuni han sorgit com a estratègies prometedores per abordar una gran varietat de paràmetres clínics que constitueixen la base de la síndrome metabòlica, les malalties cardiovasculars, el càncer i fins i tot les malalties neurodegeneratives".

Cuinant carn (1)

Es poden posar en marxa diferents tipus de dejuni intermitent, encara que el que més fama ha aconseguit en els últims anys és del dejuni intermitent que consisteix a combinar uns períodes d'abstinència (en els quals es poden prendre líquids com brous, aigües i infusions) que poden durar hores o dies amb altres d'ingesta d'aliments. Els més seguits són els 16:8, que consisteix a mantenir-se 16 hores en dejú (coincidint principalment a la nit) i menjar en les 8 restants; el de 24 hores, que consisteix a realitzar un sol menjar al dia. O el de dies alterns, que consisteix a menjar un dia si i un altre no. S'ha de realitzar seguint unes pautes, perquè pot provocar marejos, mal de cap o restrenyiment.

Això sí, no val saltar-se qualsevol menjar. El cicle circadiari de les persones regula com es metabolitza el menjar que s'ingereix, per tant, el fet de cremar greixos o carbohidrats canvia segons l'hora del dia o de la nit. El rellotge biològic humà generalment està programat per cremar greix mentre s'adorm, per la qual cosa el fet de saltar-se l'esmorzar o el sopar a la nit té conseqüències diferents.

Un estudi dut a terme a la Universitat de Vanderbilt, als Estats Units, va demostrar que, per a aquells que vulguin seguir el dejuni intermitent amb l'objectiu de perdre greix, és millor saltar-se el sopar en lloc de l'esmorzar. Perquè el moment dels menjars en el cicle dia/nit és un factor més a tenir en compte i afecta en com el cos emmagatzema i crema el greix.

Verdures (1)

Segons la investigació, als participants que van intervenir se'ls va oferir la mateixa quantitat d'aliments i el mateix tipus amb els mateixos nivells d'activitat. Però quan es deixava de menjar a unes hores més primerenques a la tarda i no s'ingeria aliments fins al matí, els participants van experimentar una menor pèrdua de greix en comparació amb els que menjaven fins a hores més tardanes a la nit i no tornaven a menjar fins al migdia.