Les onades es surfegen d'una manera molt diferent a les primeres que van marcar la pandèmia de la covid l'any 2020. Precisament, aquell estiu es va obrir amb restriccions i un control que ara no existeix. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, descarta que aquesta setena onada pugui comportar cap retrocés en les llibertats de moviment de la ciutadania: "No contemplem cap restricció actualment. El que hem de fer és tornar a la normalitat i anirem tenint més onades com aquesta", en declaracions a Catalunya ràdio. Com sempre, el mirall que ha de marcar el camí és la unitat de cures intensives dels hospitals: "L'indicador clau és la UCI. Quantes persones tenim avui crítiques per covid i jo em començaria a preocupar a partir de 150 malalts. No estem aquí i tot i això, ho podríem aguantar. Però això també vol dir que tot el que fas per un cantó perds per un altre i té repercussió sobre altres malalts", ha afegit.
"Començarem a baixar el pic de contagis"
I encara ha estat més taxatiu sobre anar en l'exemple concret de quina mena de restriccions no contempla el Govern de la Generalitat: "Estem arribant al pic i estarem uns dies, però després començarem a baixar com també ha passat a Portugal. Descartem la mascareta obligatòria als interiors". Argimon també ha aprofitat per reiterar la irrellevància de la inversió en salut: "Hi ha un estudi que constata que en dotze anys no s'ha fet res. D'entrada perquè els que marxen es jubilen no es supleixen. Això ja es deia i passava l'any 2010". Per això, el conseller demana un encaix de Catalunya dins l'Estat proporcional al seu PIB, "fins i tot tenint en compte el principi de solidaritat" que ja es dona per fet. A més, s'ha comparat amb països com el Regne Unit, lluny dels més socialdemòcrates del nord de la Unió Europea, per demanar uns mínims en inversió que ni es compleixen actualment.
Argimon, alcaldable? "Ho parlaria amb Xavier Trias"
Més enllà de la covid, el perfil mediàtic del conseller Argimon també s'ha consolidat en l'escenari polític. I dins el llistat que marca la rumorologia sobre qui serà el candidat de Junts a les eleccions municipals de Barcelona per a l'any 2023, sona el seu nom: "Jo procuro fer pocs plans i d'allò que és competència meva. De la ciutat de Barcelona, ningú m'ho ha proposat i el dia que m'ho proposin li preguntaré a Xavier Trias. Políticament sé que és poc correcte però el primer seria Trias". Malgrat tot, no ha volgut fer més gran la notícia: "Primer t'ho han d'oferir, què haig de pensar si no m'ho ofereixen? Jo em dedico a pensar el que avui he de fer i d'això jo no en tinc responsabilitats, surten molts noms".
En paral·lel, sobre la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha demanat "presumpció d'innocència per sobre de tot" i conclou: "Jo no he de dir què ha de fer". Una resposta ben diferent de la que ha donat, aquest dilluns també, el president Pere Aragonès que ha subratllat que el cas és "molt diferent" a d'altres relacionats amb el procés. En una entrevista a Onda Cero, Aragonès ha afirmat que els delictes que formen part de la instrucció judicial contra Borràs "són els que són". "El que li puc dir és el que faríem a ERC. Es posaria la institució per davant i se l'apartaria. Es defensaria la seva innocència i si es resolgués de manera favorable se la restauraria en les responsabilitats", ha exposat.