L'American Psychological Association, una de les més prestigioses del món, acaba de publicar un curiós estudi en el qual analitza per què les persones menteixen. Una de les raons més freqüents té a veure amb la percepció que creuen que sobre si mateixos tindran els altres. En concret, mentim perquè si ens han succeït massa coses bones pensem que resultarem pretenciosos o egoistes i preferim dir una mentida i resultar de millors persones de cara als altres.
Segons els experts, "moltes persones es preocupen molt per la seva reputació i per com seran jutjades pels altres, i aquesta preocupació per semblar més honestos o bones persones pot ser més gran fins i tot que la mateixa decisió de ser honestos i dir la veritat". La raó és que quan algú experimenta una sèrie d'esdeveniments en la seva vida extremadament favorables, anticipa les reaccions sospitoses i de desconfiança que aquesta bona sort pot despertar en els altres, i per això prefereix mentir i ocultar la veritat que semblar un envanit.
La investigació
Els resultats de l'estudi provenen d'una sèrie d'experiments realitzats amb advocats i estudiants universitaris a Israel, els Estats Units i el Regne Unit. La investigació, publicada Journal of Experimental Psychology, es va desenvolupar de la següent manera. Es va demanar als advocats que imaginessin un escenari en el qual estiguessin reunits amb un client als que haurien de facturar pel seu cas una quantitat de temps d'entre 60 i 90 hores. L'advocat hauria d'estar treballant en una oficina de tal manera que el client no sabria quantes hores realment anava a dedicar el cas.
A la meitat dels participants se'ls va dir que havien treballat 60 hores en el cas, mentre que a l'altra meitat se'ls va dir que havien treballat 90 hores. Després se'ls va preguntar quantes hores facturarien el client. En el grup de 60 hores, els advocats van respondre a la situació informant-ne que havien treballat una mitja de 62.5 hores. En concret, un 17% del grup va mentir per inflar les seves hores. En el grup de 90 hores, els advocats van declarar haver treballat una mitja de 88 hores. El 18% del grup va mentir i va declarar haver treballat menys hores de les reals. Quan se'ls va demanar una explicació de les hores que van facturar, un percentatge dels advocats del grup de 90 hores va assegurar que els preocupava que el client pensés que havia estat enganyat i que li estiguessin mentint sobre la quantitat d'hores facturables.
En l'altre experiment, 149 estudiants universitaris d'un centre israelià van jugar per Internet a una sèrie de jocs que consistien a tirar daus i llançar monedes. Havien de fer-ho en solitud i després informar l'investigador de les puntuacions obtingudes. Sense que ells el sabessin, el programa va ser manipulat perquè la meitat dels estudiants perquè obtinguessin resultats molt bons en els jocs, mentre que l'altre grup va obtenir resultats aleatoris basats en l'atzar.
En el primer grup, el 24% dels participants no va declarar el seu nombre de victòries, en comparació amb el 4% d'entre els del grup de resultats aleatoris. La raó que van adduir després de finalitzar l'experiment és que pensaven que resultarien més honestos de cara a l'investigador si no eren totalment sincers amb el nombre de victòries.