Quan unes cèl·lules canceroses provoquen una metàstasi, s'alliberen de les pròpies defenses del tumor. La majoria dels tumors estan coberts per una membrana protectora basal, una pel·lícula prima i flexible que manté les cèl·lules canceroses al seu lloc a mesura que creixen i es divideixen. Abans d'estendre's a altres parts del cos, les cèl·lules han de trencar aquesta membrana sobre la qual existeix un gran desconeixement.
Un equip d'enginyers del MIT ha dut a terme una investigació sobre aquesta membrana en el cas dels tumors de càncer de mama i ha descobert que el revestiment, que aparentment és molt fi, és tan resistent com un embolcall de plàstic, però sorprenentment elàstic com un globus, capaç d'inflar-se al doble de la seva mida original, però que es torna més rígid a mesura que s'expandeix.
Els científics de Harvard han fet un descobriment que pot ser important per controlar les metàstasis
Aquesta qualitat rígida però elàstica pot ser útil a l'hora de controlar com creixen els tumors. En concret, el fet que les membranes s'endureixin a mesura que s'expandeixen pot significar que frenin el creixement d'un tumor i el seu potencial per estendre's o fer metàstasi, almenys fins a cert punt.
L'estudi pot obrir una nova ruta cap a la prevenció de la metàstasi tumoral, que és la causa més comuna de morts relacionades amb el càncer. Els experts volen continuar investigant maneres d'agregar nous materials i desenvolupar fàrmacs per millorar encara més aquest efecte d'enduriment i augmentar la duresa de la membrana per evitar que les cèl·lules canceroses es trenquin i vagin a altres zones de l'organisme.
Aquesta membrana basal embolica no només les cèl·lules canceroses sinó també els teixits i òrgans sans. Amb un gruix d'un cabell humà, serveix com a suport físic que manté els teixits i òrgans al seu lloc i ajuda a donar forma la seva geometria, mentre els manté separats.
Els investigadors havien estat investigant com aquestes cèl·lules interactuen amb el seu entorn a mesura que migren a través del cos i en la investigació van decidir fer més atenció a la membrana que envolta als tumors. Per mesurar les propietats de la membrana, els científics van utilitzar una tècnica simple, similar a inflar un globus, per aïllar la membrana i mesurar la seva elasticitat.
Primer van conrear cèl·lules de càncer de mama humà, que secreten proteïnes de forma natural per formar una membrana al voltant de grups de cèl·lules conegudes com a esferoides tumorals. Van créixer diversos esferoides de diverses mides i van inserir una microagulla de vidre a cada tumor. Van injectar els tumors amb líquid a una pressió controlada, fent que les membranes es desprenguessin de les cèl·lules i s'inflessin com un globus. Els investigadors van aplicar diverses pressions constants per inflar les membranes fins que van assolir un estat estable o no van poder expandir-se més, després van relaxar la pressió.
La nova tècnica està permetent veure com es comporten les membranes de les cèl·lules dels tumors
L'equip planeja mesurar les propietats de la membrana en diferents etapes del desenvolupament del càncer, així com el seu comportament al voltant de teixits i òrgans sans. També estan explorant maneres de modificar l'elasticitat de la membrana per veure si fer-la més rígida evitarà que les cèl·lules canceroses es trenquin.