L'Organització Mundial de la Salut considera l'addicció com una malaltia mental. Més en concret com una malaltia física i psicoemocional que crea una dependència o necessitat cap a una substància, activitat o relació. Existeix una sèrie de símptomes que es relacionen amb l'addicció, entre els quals es troben factors biològics, genètics, psicològics i socials.
L'element més diferenciador és la dependència, encara que per considerar-la com a malaltia han de presentar-se situacions com un fort desig o necessitat de consumir la substància, dificultats per controlar l'esmentat consum, que la reducció del seu consum provoqui síndrome d'abstinència, alta tolerància, abandonament progressiu d'interessos aliens al consum de l'objecte de l'addicció i persistència en l'ús de la substància malgrat percebre de forma clara els seus efectes perjudicials.
Però... per què hi ha certes persones que tendeixen a desenvolupar una addicció més gran que altres davant de l'exposició amb la finalitat de l'addicció. Doncs, segons una nova investigació desenvolupada pel Rutgers Brain Health Institute i duta a terme amb ratolins, els qui tenen un tret de personalitat genètica que els fa desenvolupar un gran interès per la recerca de sensacions poden tenir més probabilitats de desenvolupar una addicció –en el cas de l'estudi, a la cocaïna.
"Encara que moltes persones proven drogues il·legals com la cocaïna o l'heroïna, només una petita proporció desenvolupa una addicció", assegura l'autor principal de la investigació, Morgan James. "La interacció trobada entre els trets de recerca de sensacions i l'experiència de consumir drogues mostra que la predisposició a l'addicció té una base genètica i que aquesta interactua amb factors ambientals com els patrons de consum de drogues. El tret de recerca de sensacions predeia la probabilitat dels ratolins mostrar una motivació més gran per les drogues quan els vam donar l'oportunitat de consumir cocaïna".
La genètica predisposa a l'addicció segons l'estudi
Els resultats de l'estudi, publicats a la revista Neuropharmacology, donen llum sobre què predisposa les persones a l'addicció i poden ajudar amb la detecció i el tractament de l'ús de substàncies.
L'estudi es va dur a terme amb ratolins que tenien molt acusat un comportament de recerca de sensacions, que els portava a experimentar un fort desig de noves experiències i la voluntat de prendre riscos per ser estimulades. Aquestes, precisament, eren més propenses a desenvolupar un comportament com el de l'addicció humana.
Un dels objectius principals de la investigació és identificar biomarcadors de comportament que prediuen la vulnerabilitat a l'addicció. Els estudis futurs poden basar-se en aquestes troballes per determinar què és diferent dels cervells d'aquells que busquen grans sensacions per veure què els predisposa a l'addicció.