Els homes que presenten un nivell alt de testosterona lliure i una hormona del creixement a la sang, tenen més probabilitats de ser diagnosticats amb càncer de pròstata. Així ha quedat de manifest en una investigació en la qual s'han analitzat les dades de 200.000 homes, el que suposa un dels estudis més amplis desenvolupats fins ara.
Així com la incidència d'altres factors com l'edat avançada, l'origen ètnic i els antecedents familiars de la malaltia, ja se sabia que augmentaven el risc de patir aquest tipus de càncer, és la primera vegada que es demostra de forma fefaent que aquestes dues hormones juguen un paper important, amb la qual cosa s'obre una porta a l'esperança de modificar la presència d'ambdues a la sang per prevenir el desenvolupament de la malaltia.
La investigació ha estat desenvolupada a la Universitat d'Oxford i els experts que han participat destaquen que, encara que el càncer de pròstata és el segon més diagnosticat en els homes a tot el món després del càncer de pulmó, no hi ha consells basats en l'evidència que es puguin dur a terme per reduir el risc de patir-lo.
L'estudi
Els homes que van participar en l'estudi no patien càncer i quan es van unir a l'estudi no estaven prenent cap teràpia hormonal. Se'ls van prendre mostres de sang per determinar els seus nivells de testosterona i una hormona de creixement anomenada factor de creixement, similar a l'insulina-I (IGF-I).
En concret, els investigadors van calcular els nivells de testosterona lliure, que circula lliurement pel corrent sanguini, no adherida a les proteïnes. Dins del grup, un total de 9.000 homes va proporcionar una segona mostra de sang més tard, per ajudar els investigadors a explicar les fluctuacions naturals en els nivells hormonals.
Els homes van ser seguits durant una mitjana de sis a set anys per veure si desenvolupaven càncer de pròstata. Dins del grup, hi va haver 5.412 casos i 296 morts per la malaltia. Els investigadors van trobar que els homes amb concentracions més altes de les dues hormones a la sang tenien més probabilitats de ser diagnosticats amb càncer de pròstata. En total, el risc és d'un 25% major en els homes que tenen els nivells més alts d'IGF-I, en comparació amb aquells amb els més baixos. Els homes amb els nivells més alts de testosterona lliure tenen un risc 18% major de tenir càncer de pròstata, en comparació amb aquells amb els nivells més baixos.
Gràcies a la mida de l'estudi, els investigadors també van poder tenir en compte altres factors que poden influir en el risc de càncer, inclosa la mida corporal, l'estat socioeconòmic i la diabetis. La tesi és que aquestes dues hormones podrien ser un mecanisme que vincula factors com la dieta, l'estil de vida i la mida corporal amb el risc de càncer de pròstata. Els científics es mostren molt esperançats de poder desenvolupar un programa de prevenció d'aquest tipus de càncer partint de la informació obtinguda en aquest article. I també subratllen la importància de dur a terme investigacions amb molts participants, que permeten obtenir resultats més concloents i ajudar més persones.