Generalment, l'osteoporosi és un patologia associada a les dones, especialment després de la menopausa. Però això no significa que els homes no la pateixin. De fet, es calcula que aproximadament el 25 per cent dels pacients que presenten aquesta malaltia són homes. I les xifres també diuen que un de cada cinc homes majors de 50 la pateixen.
Per tant, no és una malaltia exclusivament femenina, encara que presenti diferències en ambdós casos i per tant no es manifestin de la mateixa manera en uns i d'altres. Mentre que en la dona l'osteoporosi és provocada per una destrucció progressiva de l'os, en l'home es produeix generalment per un dèficit en la seva formació.
Tradicionalment, sempre s'havia pensat que en els homes la major part dels casos d'osteoporosi es produïen com a conseqüència del consum continuat d'alcohol i tabac, així com de certs fàrmacs. Com durant anys han estat els homes els que solien consumir aquestes substàncies, la seva incidència semblava clara. Però les investigacions han demostrat que això no és cert. El cert és que, almenys, el 50 per cent d'ells no tenen res a veure amb aquests hàbits, sinó que es deuen que els osteoblastos –les cèl·lules òssies encarregades del desenvolupament i creixement dels ossos– no generen prou teixit ossi.
La pèrdua de l'os comença a produir-se entre els 35 i els 50 anys. En la població femenina aquest procés s'incrementa a causa del dèficit d'estrògens provocat per la menopausa. En els homes també hi ha una disminució de la concentració hormonal, però de testosterona, andrògens adrenals o l'hormona del creixement.
Una de les raons per les quals l'osteoporosi es manifesti menys en els homes és la mida dels seus ossos, ja que són més grans i llargs que en el cas de les dones. Això provoca que, al seu torn, les fractures arribin més tard, uns deu anys de mitjana, encara que solen resultar més incapacitants que en el cas d'elles.
El problema de l'osteoporosi és que, al començament i durant les primeres fases de desenvolupament de la malaltia, no es manifesta amb cap símptoma, per la qual cosa no sempre és fàcil de detectar. De fet, generalment sol descobrir-se en un control rutinari de l'estat de salut de les persones. Quan un metge sospita que un pacient pateix aquesta patologia, habitualment sol prescriure una prova de densitat mineral òssia, tal com passa amb les dones. Els resultats se solen complementar amb altres anàlisis, com els alts nivells de calci o baixos nivells de vitamina D a la sang, que poden causar fragilitat dels ossos. Tot això permet confirmar el diagnòstic.
Les revisions permeten la ràpida detecció de la malaltia, la qual cosa comporta una sèrie de beneficis, perquè permet als homes que tenen pèrdua òssia lleu o més seriosa que segueixin les recomanacions per millorar la salut dels seus ossos i reduir el risc de fractures.
Quant a la prevenció, una alimentació equilibrada amb una aportació adequada de calci, especialment en les etapes de creixement i desenvolupament ossi és fonamental, igual com la pràctica moderada d'exercici físic.