El Bisfenol A (BPA) és un compost químic industrial que durant dècades s'ha utilitzat per elaborar plàstics i resines àmpliament presents en la major part dels objectes amb què convivim diàriament. La ciència ha demostrat que és un potent disruptor endocrí, és a dir, que té la capacitat d'alterar l'equilibri hormonal del nostre organisme. I l'exposició fetal al BPA s'ha relacionat amb problemes de creixement, metabolisme, comportament, fertilitat i fins i tot un risc més gran de càncer. A causa d'això, el seu ús està prohibit parcial o totalment en alguns països.

Ara, un equip d'experts ha desenvolupat un mètode més precís per mesurar els nivells d'aquest compost en humans i s'ha descobert que la nostra exposició al mateix és molt més gran del que se suposava anteriorment. L'estudi ha estat publicat a la revista The Lancet Diabetes & Endocrinology i proporciona la primera evidència que els mesuraments en què es basen les agències reguladores són defectuosos i subestimen els nivells d'exposició.


Als Estats Units, la FDA (Foods and Drugs Administration) havia avaluat els nivells de BPA a l'orina humana i havia determinat que l'exposició de les persones a aquesta substància química és en nivells molt baixos i, per tant, segurs. Però aquest nou estudi qüestiona aquestes afirmacions i les d'altres agències que havien fet anàlisis similars.

Anteriorment, la majoria dels estudis havien de basar-se en un procés indirecte per mesurar els metabòlits de BPA –els compostos que es creen a mesura que el químic passa a través del cos humà–, utilitzant una solució enzimàtica per transformar-los en BPA complet, que després es pot mesurar. El nou mètode és capaç de mesurar directament els metabòlits de BPA sense utilitzar la solució enzimàtica.

L'estudi

Els investigadors van comparar els dos mètodes, primer amb orina sintètica enriquida amb BPA i després amb 39 mostres humanes. Van trobar nivells molt més alts de BPA utilitzant el mètode directe, fins a 44 vegades superior. La disparitat entre els dos mètodes va augmentar amb més exposició a BPA: com més gran és l'exposició, més falla el mètode anterior.

Els experts esperen que aquest estudi cridi l'atenció sobre la metodologia utilitzada per mesurar el BPA. Així mateix, estan duent a terme més experiments en el mesurament d'altres productes químics com els parabens, benzofenona, triclosan –que es troben en alguns cosmètics i sabons– i els ftalats que es troben a molts productes de consum, incloses joguines, envasos d'aliments i productes de cura personal.

El que es tem és que el mateix que ha passat amb el BPA passi amb un altre tipus de compostos i que els nivells d'aquests productes en el nostre sistema siguin molt més grans dels que ens estan informant la major part d'agències de salut del món.