Aquesta setmana, World Wildlife Fund ha publicat un informe a partir d'una investigació duta a terme per la Universitat de Newcastle a Austràlia que ha posat de manifest que els éssers humans corren el risc d'ingerir al voltant de 5 grams de plàstic per setmana. Més o menys, l'equivalent a una targeta de crèdit cada set dies.

Els microplàstics són peces petites de plàstic, de menys de 5 mil·límetres de llarg. S'agreguen a alguns productes de consum, com els productes de neteja per a la llar i els cosmètics (per exemple, alguns exfoliants o laques d'ungles). S'acumulen a la pols de les nostres cases, llocs de treball i entorns més amplis. A més, arriben a la cadena alimentària, no només a través dels mètodes de fabricació utilitzats per processar aliments, sinó també per mitjà dels cossos dels animals que mengem; com per exemple, els peixos que els ingereixen al mar.

Més estudis sobre plàstics

El publicat per World Wildlife Fund no és l'únic estudi aparegut recentment sobre aquesta qüestió preocupant. En l'últim número de la revista Environmental Science and Technology, es recull una investigació en la qual es conclou que els nord-americans consumeixen aproximadament entre 39.000 i 52.000 partícules de microplàstics cada any a través del marisc, l'aigua, els sucres, la sal i l'alcohol. Les persones que beuen aigua embotellada podrien estar ingerint 90.000 partícules més que les que beuen només aigua de l'aixeta.

Hi ha altres estudis que demostren com formen part del nostre organisme. Un equip d'investigadors de la Universitat Mèdica de Viena i l'Agència de Medi Ambient d'Àustria van analitzar mostres d'excrements de persones a vuit països de tot el món. Van trobar partícules microplàstiques a cada mostra.

La investigació existent sobre les conseqüències per a la salut de l'exposició als microplàstics és de moment escassa. Encara que els estudis practicats fins ara suggereixen que els productes químics a molts productes plàstics són perjudicials per a les persones. Per exemple, els components bàsics d'alguns tipus de plàstic tenen efectes tòxics coneguts. Entre aquests es troba el bisfenol A (BPA), que genera una alteració endocrina que pot interferir amb l'activitat hormonal en els humans.

L'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units va dur a terme una sèrie de proves de toxicitat estandarditzades en les quals van trobar quantitats de BPA en éssers humans per sota dels nivells que poden causar perill. Però algunes investigacions en animals i humans suggereixen que l'exposició al BPA pot augmentar el risc de defectes en el naixement, parts prematurs i malalties metabòliques.

Altres plàstics controvertits són els ftalatos. Se sap que alteren el sistema endocrí i s'utilitzen sovint per fer que els plàstics siguin més flexibles. Entre altres efectes en la salut, la seva exposició s'ha relacionat amb la reducció dels nivells de testosterona als fetus masculins, la qual cosa pot provocar que els testicles no es despengin completament i es formin penis de menor mida. Així mateix, poden afectar la fertilitat en les dones, produir obesitat, endometriosi i resistència a la insulina. Les partícules microplàstiques també poden estar impregnades d'altres substàncies contaminants de l'ambient que els envolta.

Per a la comunitat científica, un altre motiu de preocupació són els nanoplàstics que mesuren de 1 a 100 micròmetres de longitud. Amb aquesta mida, poden potencialment entrar en el corrent sanguini i les cèl·lules humanes, per la qual cosa els científics estan estudiant-ne els possibles efectes secundaris.

Solucions?

Els experts advoquen per dos aspectes. En primer lloc, que la indústria utilitzi alternatives menys tòxiques i d'altra banda, que fabriqui plàstics que tinguin una vida útil més curta perquè no s'eternitzin en l'entorn. Però els consumidors tenim també molt a dir, sobretot a l'hora de triar els envasos dels productes que consumim.