Una investigació realitzada als Estats Units, en la que s’analitzen dades de quasi 700.000 persones, conclou que les que tenien en el seu historial infeccions pel virus de l’herpes labial (virus de l’herpes simple tipus 1, o VHS-1), presenten major risc de patir la malaltia d’Alzheimer. L'estudi, que ha estat publicat aquest dimecres per la revista British Medical Journal (BMJ Open) també mostra que els pacients amb aquesta afecció que van utilitzar tractaments antiherpètics van ser menys propensos a desenvolupar la malaltia neurodegenerativa, per la qual cosa suggereix que el tractament antiviral pot ser un protector i reduir aquest risc de patir aquest tipus de demència. L'estudi reforça la idea que la prevenció i tractament de les infeccions per herpes podrien ser una estratègia rellevant per a la salut pública, encara que no demostra una relació causal directa.
Confirmació d'estudis anteriors
No és la primera vegada que es relaciona el virus de l’herpes labial amb l’Alzheimer. Diversos estudis previs en diferents països, com Suècia, França i Taiwan, ja havien reportat associacions similars entre els virus de l'herpes i el desenvolupament de la malaltia d'Alzheimer. L’estudi publicat en BMJ Open, coordinat per Yunhao Liu, especialista en Al·lèrgies i Malalties Infeccioses de la Facultat de Medicina de la Universitat de Washington, a Seattle, i patrocinat per Gilead, reforça i confirma amb una metodologia robusta el que recerques anteriors havien suggerit, i els autors destaquen que les seves conclusions coincideixen amb els estudis anteriors i confirmen que cal considerar la prevenció dels virus de l’herpes labial com una prioritat de salut pública. “Si bé els mecanismes moleculars encara no s'han dilucidat per complet, aquests resultats indiquen un possible paper de la teràpia antiherpètica en la mitigació del risc de demència”, subratllen. El doctor Liu destaca que el valor d’aquest estudi és que "és la primera publicació que utilitza un gran nombre de dades per a analitzar la relació entre el VHS-1 i l'Alzheimer",
La font: reclamacions d'assegurances mèdiques
Els autors del treball han utilitzat un gran conjunt de dades de reclamacions administratives i han examinat les dades de quasi 700.000 persones d’aquesta base de reclamacions d’assegurances mèdiques dels Estats Units (IQVIA PharMetrics Plus) durant el període 2006-2021. Les persones diagnosticades amb Alzheimer van ser aparellades per edat, sexe, regió geogràfica, any d'ingrés a la base de dades i nombre de visites d'atenció mèdica amb aquelles sense antecedents de malaltia neurològica, la qual cosa va donar com a resultat un total de 344.628 parells de casos i controls d’Alzheimer (EA) i van veure que el VHS-1 era present en els antecedents de 1.507 (0,44%) de pacients amb EA, en comparació amb 823 (0,24%) controls. Es va observar que el diagnòstic de VHS-1 estava associat amb l'EA i que els pacients amb VHS-1 que usaven antiherpètics tenien menys probabilitats de desenvolupar-ho que aquells que no usaven antiherpètics."Les troballes d'aquest ampli estudi impliquen el VHS-1 en el desenvolupament de l'EA i destaquen les teràpies antiherpètiques com potencialment protectores enfront de l'EA i la demència relacionada", conclouen els autors.
Un 80% més de probabilitats
L'estudi indica que les persones amb diagnòstic de malaltia d'Alzheimer tenien un 80% més de probabilitats d'haver sofert una infecció per VHS-1 en comparació amb aquelles sense antecedents de malaltia neurològica, una vegada ajustats els factors d'edat, sexe, ubicació geogràfica, nombre de visites mèdiques i any d'entrada en la base de dades. Gairebé dos terços dels pacients amb Alzheimer eren dones i l'edat mitjana se situava en els 73 anys. En general, presentaven més malalties coexistents, totes elles factors coneguts de risc. Però l’estudi posa de manifest que entre els pacients amb antecedents d’infecció per VHS-1, aquells que van ser tractats amb medicació antiherpètica després del diagnòstic tenien menys probabilitats de desenvolupar Alzheimer en comparació amb els que no van rebre tractament. Entre les 2.330 persones amb antecedents d'infecció per VHS-1, 931, un 40%, van utilitzar medicaments antiherpètics després del diagnòstic i van tenir un 17% menys de probabilitats de desenvolupar Alzheimer que els qui no van utilitzar aquests tractaments.
Estudi observacional
Tot i que la connexió entre el virus de l’herpes labial i l’Alzheimer existeix, tal com proven les dades, i la capacitat dels tractaments antiherpètics de disminuir aquest risc, no es pot establir una relació causa-efecte clar, donat que es tracta d’un estudi observacional, i les dades provenen de registres mèdics i no inclouen infeccions asimptomàtiques, que són molt freqüents. "Definir la connexió entre els virus neurotròpics i l'Alzheimer és un procés multifacètic. Les nostres troballes reforcen encara més la importància de considerar la prevenció dels herpesvirus com una prioritat de salut pública. La recerca futura per a determinar si la supressió dels virus neurotròpics pot alterar l'evolució natural de la malaltia resulta prometedora", finalitza l'autor principal. Encara no es comprèn completament com el VHS-1 i altres virus neurotròpics podrien augmentar el risc de demència, encara que s'han observat alteracions inflamatòries en el cervell i la presència d'ADN viral en plaques característiques de l'Alzheimer.
Una infecció extremadament comuna
El VHS-1 és extremadament comú i la majoria dels afectats no desenvolupen Alzheimer, per la qual cosa l'herpes labial no és una “sentència” de demència, sinó un factor de risc addicional i de menor importància que l'envelliment. S'estima que al voltant de 3.800 milions de menors de 50 anys (aproximadament el 64% de la població mundial en aquest rang d'edat) estan infectades pel VHS-1, que és la principal causa de l'herpes labial. La majoria de les infeccions per VHS-1 s'adquireixen durant la infància i poden romandre asimptomàtiques o manifestar-se amb episodis recurrents d'herpes labial. Els símptomes més comuns són vesícules o úlceres doloroses al voltant de la boca o en els llavis; picor, formigueig o ardor en l'àrea afectada abans de l'aparició de les butllofes; crostes després de la ruptura de les vesícules; inflamació i enrogiment localitzats i símptomes generals lleus com ara febre baixa o malestar.