Ara per ara, Espanya és el país europeu amb més casos confirmats de verola del mico. Des de dimecres s'han confirmat 30 casos només a Madrid, però la xifra pot augmentar aviat. Hi ha més de quaranta casos sospitosos arreu de l'Estat, que aquest dilluns poden confirmar-se com a contagis reals. L'epidemiòleg Fernando Simón, conegut pel seu paper durant la pandèmia de la covid-19, admet que "la transmissió de verola del mico entre humans ha estat més alta de l'esperat". Tanmateix, transmet un missatge de calma: "La precaució ha d'existir sempre, però ara mateix no cal donar una sensació d'angoixa excessiva". "No és de les malalties més greus", precisa. En aquest sentit, les autoritats sanitàries ja estan en marxa: Espanya ja té una estratègia per frenar el brot de verola del mico.

Aïllament i vigilància

El Ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes han acordat aquesta setmana el protocol a seguir per als contagiats amb el virus del mico, que contempla l'aïllament i la vigilància mèdica de tots els sospitosos i confirmats. Així doncs, aquelles persones que no requereixin hospitalització hauran d'estar "en una habitació o àrea separada d'altres convivents fins que totes les lesions hagin desaparegut, especialment si presenten lesions extenses o secrecions o símptomes respiratoris". En aquesta línia, es recomana que les lesions estiguin cobertes, l'ús de mascareta quirúrgica i evitar el contacte físic, fins i tot amb animals domèstics i silvestres. És a dir, les mascotes han de ser excloses de l'entorn del pacient.

Respecte dels casos que sí que requereixin hospitalització, la persona malalta haurà d'estar ingressada en una habitació amb pressió negativa o en una d'individual amb lavabo inclòs. Així mateix, haurà de mantenir l'aïllament fins que desapareguin totes les lesions. El personal sanitari farà servir l'equip de protecció individual (EPI) adient i mascareta FFP2. Quan facin procediments que generin aerosols hauran de posar-se l'FFP3, protecció ocular, guants i bates impermeables de màniga llarga. De moment, cap dels casos diagnosticats a Espanya han necessitat hospitalització.

Rastreig

Davant de qualsevol cas sospitós "s'iniciarà la cerca i identificació de possibles contactes estrets tant entre el personal sanitari com entre convivents, laborals o socials, especialment els contactes sexuals". "No s'iniciarà el seguiment fins a la confirmació", aclareix el protocol. Els contactes estrets seran "aquelles persones que hagin estat en contacte amb un cas confirmat des del començament del període de transmissibilitat, que es considera des del moment d'aparició dels primers símptomes, que habitualment precedeix entre un i cinc dies a l'aparició de l'exantema". Amb tot, es farà "especial recalcament en aconseguir informació sobre les persones que hagi pogut mantenir relacions sexuals en context de risc amb el cas".

Aquests contactes estrets no realitzaran quarantena, però "han d'extremar les precaucions i reduir tot el possible les interaccions socials fent servir de forma constant la mascareta". Tampoc podran mantenir relacions sexuals durant el període de seguiment. "Si algun dels contactes presenta febre o qualsevol altre símptoma compatible amb la clínica de la malaltia, hauran de fer autoaïllament domiciliari immediat i contactar de forma urgent amb el responsable de seguiment que l'indicarà les actuacions a seguir", explica el protocol.

Vacunes de la verola i vacunació en anell

Respecte de la vacunació, encara no hi ha cap notícia oficial. Això no obstant, se sap que les autoritats sanitàries volen comprar vacunes contra la verola tradicional. Una d'aquestes injeccions és Imnavex, autoritzada per l'Agència Europea de Medicaments (EMA) l'any 2013 contra la verola humana. També va ser autoritzada l'any 2019 per l'FDA dels Estats Units, on es comercialitza amb el nom de Jynneos. No està disponible per a la venda a Espanya, motiu pel qual s'ha d'adquirir mitjançant l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps). Aquesta vacuna la desenvolupa Bavarian Nordic (Dinamarca) i no té un ús específic contra la verola del mico, però sí que pot protegir d'aquesta malaltia al voltant del 85%. Així ho mostra l'experiència amb les dosis administrades abans de l'erradicació de la verola humana. Una altra possibilitat és la d'Accam2000, només autoritzada per l'FDA. És una vacuna de segona generació d'ús molt limitat: personal de laboratoris d'alt risc i unitats militars.

La idea és aplicar l'estratègia de vacunació en anell. És a dir, administrar la vacuna només als contactes de casos confirmats de verola del mico i no pas a la població general. Així és com es va erradicar la verola l'any 1977. Com que va ser erradicada a finals del setanta, la vacuna contra la verola va deixar d'administrar-se durant la dècada dels 80. Llavors, les persones menors de quaranta anys no compten amb cap dosi. En aquest context, el viròleg del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC) Mariano Esteban advoca per vacunar els contactes estrets de les persones contagiades abans no desenvolupin símptomes com a mètode més ràpid per controlar la transmissió. El mateix Esteban també destaca dos antivirals útils: el tecovirimat, que té un mode d'acció sobre l'extensió de la partícula viral en l'organisme que el limita i l'impedeix; i el cidofovir, que prevé la multiplicació del virus tant humà com símic.