Amb l'anunci d'aquest dissabte del president nord-americà, Donald Trump, del tancament de l'espai aeri de Veneçuela, semblen quedar situades les peces que faltaven per a l'ofensiva militar que des de fa dos mesos sembla estar preparant la Casa Blanca. El missatge del president dels Estats Units a través de la seva xarxa social, Truth Social, arriba alguns dies després que algunes aerolínies ja haguessin cancel·lat els seus vols, amb aterratge i sortida a Veneçuela, després que hi hagués una primera advertència de l'agència d'aviació nord-americana per considerar-ho una zona potencialment perillosa. Això, després de l'ampli desplegament militar que ha protagonitzat l'Administració Trump els últims dos mesos i, de manera més intensa, les últimes setmanes.

Tot i que l'origen dels moviments militars anunciats per Trump tenia molt a veure bàsicament amb les principals rutes de narcotràfic del Carib i la seva voluntat de desmantellar-les —ha citat sempre el Cártel de los Soles i ha eliminat més de quinze vaixells suposadament amb droga i han mort més de 60 persones que eren a bord—, en les últimes setmanes les tropes enviades allà s'han anat desplaçant, i creuers i destructors s'han situat davant les costes de Veneçuela. Es tracta de la flota més gran desplegada al Carib des de la Crisi dels Míssils a Cuba el 1962. Amb la recent arribada del portaavions USS Gerald Ford, ja hi ha més d'una dotzena de grans vaixells navals i més de 10.000 militars nord-americans a molt pocs quilòmetres. A més, una sèrie de bombarders pesants sobrevolen regularment la costa veneçolana.

Ningú dubta que, en el fons de tot plegat, hi ha la intenció de forçar el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, a abandonar el càrrec i donar pas a una transició política i un canvi de govern

Ningú dubta que, en el fons de tot plegat, hi ha la intenció de forçar el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, a abandonar el càrrec i donar pas a una transició política i un canvi de govern. És una campanya d'intimidació que fins ara no ha donat resultats, almenys, coneguts. Els principals analistes nord-americans propers a l'Administració Trump consideren que s'ha entrat en una fase en què els esdeveniments començaran a succeir. Més encara després de saber-se que, en una recent conversa, el president nord-americà hauria fet arribar a Maduro que els Estats Units estaven disposats a utilitzar la força si no hi renunciava voluntàriament.

Una cosa que, tanmateix, qüestionen mitjans com Reuters o les cadenes de televisió nord-americanes CNN i ABC, que opinen que una guerra oberta continua essent possible, però improbable pels seus elevats costos i l'oposició regional. De totes maneres, Trump ha demostrat que la lògica emprada fins ara no forma part de la seva manera d'actuar en política, i la seva participació en conflictes com el de l'Orient Mitjà —encarrilat i amb les dues parts essent força escrupoloses fins avui— i la invasió d'Ucraïna per part de Rússia —un pas endavant i un altre cap enrere, però debilitant-se la posició de Zelenski— li ha donat un impuls que no tenia a l'inici del mandat.