El Departament de Salut té una xifra estranya sobre els objectors de l'avortament. En la seva compareixença a la comissió de Salut del Parlament aquest dijous, la consellera Olga Pané ha explicat que el seu departament tan sols té constància de sis professionals sanitaris objectors de consciència per a la pràctica d'interrupcions voluntàries de l'embaràs (IVE) inscrits en el registre que va entrar en funcionament l'any passat. Una dada curiosa, si tenim en compte les xifres oferides anteriorment.
Per exemple, les dades de Salut del 2020 —publicades el gener del 2022— revelaven que un total de 613 ginecòlegs catalans havien manifestat la seva objecció de consciència per a la realització d'avortaments. El febrer del 2023, el mateix departament va informar que un 44% dels ginecòlegs de Catalunya s'havien acollit a l'objecció de consciència per no practicar-ne. És a dir, que gairebé la meitat dels professionals eren objectors, una xifra que contrasta amb els sis (6) dels quals ha parlat aquest dijous Pané. Per què aquesta diferència? Perquè en aquest cas només parlem dels sanitaris inscrits en el registre d'objectors, creat el setembre del 2024 —fa nou mesos.
El dret a avortar, garantit
La consellera ha recordat que els professionals sanitaris poden objectar per motius de consciència respecte a la pràctica de la interrupció voluntària de l'embaràs, però que aquest dret individual ha de conviure amb el dret a l'avortament. La reforma de la llei d'interrupció de l'embaràs del 2023 va establir que cada comunitat autònoma havia de crear un registre de professionals objectors a efectes organitzatius i per a una "adequada gestió de la prestació". Com dèiem, a Catalunya es va posar en marxa l'any passat i s'hi han inscrit sis persones, segons les dades de Salut fins al 30 de maig.
En qualsevol cas, Pané ha deixat clar que el dret a l'avortament s'està exercint "àmpliament", tant farmacològicament com quirúrgica, i que no té coneixement que ningú se n'hagi quedat fora "per algun problema d'accés". "Catalunya és en aquests moments bastant exemplar amb la pràctica d'un procediment que forma part dels drets històrics de les dones", ha assegurat. Al respecte, l'any 2023 es van registrar 22.307 avortaments voluntaris al país, un 1,9% més que l'any 2022, i el 84% van ser amb finançament públic. L'evolució coincideix amb el nou protocol —que amplia l'avortament farmacològic fins a les deu setmanes en els centres d'atenció sexual i reproductiva, i fins a les catorze setmanes en un hospital— i el pla de millora de l'accés a mètodes anticonceptius de llarga durada.
Els avortaments a Catalunya
La consellera ha especificat que el 2023 hi havia 84 punts assistencial per a la realització de les IVE a Catalunya: 39 centres d'atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), 10 centres extrahospitalaris privats i 35 centres hospitalaris. El nombre d'IVE als ASSIR va representar el 42%, mentre que les fetes en clíniques contractades, el 47%; i als hospitals, l'11%. La majoria dels avortaments públics es van fer amb finançament públic, concretament 18.701 dels 22.307 (84%). D'aquests, 11.730 es van practicar en centres que pertanyen al sistema sanitari públic (SISCAT) i 6.971 en centres fora del SISCAT, que en aquest cas tenien concert amb el CatSalut i han fet tant IVE finançades públicament com no. Un total de 3.606 avortaments voluntaris (16%) no es van finançar públicament. En la mateixa línia, més de la meitat dels avortaments voluntaris (55%) s'han fet amb un tractament pròpiament farmacològic, mentre que el 45%, amb un mètode instrumental o quirúrgic.
El grup dels Comuns, que havia demanat la compareixença de la consellera per a aquest tema, ha preguntat si els hospitals catalans vinculats a l'Església continuaven sense fer avortaments tot i ser una prestació inclosa en la cartera de serveis, i han advertit que Salut no pot permetre objeccions ideològiques dels centres. Pané ha respost que tots els hospitals catalans estan acreditats per fer avortaments, però que en alguns casos els professionals van a un altre centre proper amb "quiròfans més apropiats" per a aquests procediments. "Crec que hem d'assegurar la prestació, aquesta és la primera qüestió, i després que les titularitats d'un centre o un altre no impliquin carteres de serveis a elecció. En això estem d'acord i hi estem treballant", ha resolt.