Han calgut més de dues setmanes. Espanya ja ha sobrepassat el llindar de 150 casos confirmats de verola del mico, després que el Ministeri de Sanitat hagi confirmat aquest dijous un total de 156 positius. La xifra notificada pel laboratori del Centre Nacional de Microbiologia (CNM) de l'Institut de Salut Carlos III suposa catorze casos més que dimecres, quan se n'havien registrat 142. Fins ara, l'institut ha rebut mostres de 328 casos sospitosos de verola del mico. Un cop revisades algunes de les mostres, els negatius se situen en 172 casos per a verola humana i altres orthopoxvirus, de manera que es descarten com a casos.
Per territoris, Catalunya encara no ha notificat més casos i manté els nou que va comunicar fa gairebé una setmana. En canvi, Madrid encara és la comunitat amb més contagis. La conselleria de Sanitat madrilenya ha informat de vuit infeccions noves, fins a un total de 139. A més, hi ha vint casos sospitosos que estan a l'espera del resultat de les anàlisis. Si ampliem el focus, se sumen més de 650 casos confirmats en països no endèmics. La dada és cinc vegades més gran que la reportada fa una setmana, d'acord amb els últims càlculs publicats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Al Regne Unit n'hi ha més de 190. A Portugal, més de 120.
L'arribada de vacunes i antivirals
En un altre ordre de coses, Espanya ha rebut aquest dijous uns "pocs" tractaments de l'antiviral tecovirimat contra la verola del mico. Així ho ha confirmat la ministra de Sanitat, Carolina Darias, que ha avançat la recepció "amb caràcter imminent" d'unes 200 dosis de la vacuna Imvanex (fabricada per la farmacèutica danesa Bavarian Nordic). Els antivirals ja són gestionats per l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) i es faran servir "com a ús compassiu per a casos amb més risc de tenir un curs greu de la malaltia", tot i que Darias ha precisat que "fins ara l'evolució de tots els casos és lleu". Tanmateix, l'estat espanyol està a l'espera del procés de compra massiu de l'antiviral que realitza l'Autoritat de Preparació i Resposta davant Emergències Sanitàries de la Unió Europea (HERA). I amb "caràcter imminent" rebrà unes 200 dosis d'Imvanex, que estaran disponibles en cas que les autoritats sanitàries les requereixin. "Amb caràcter imminent és ja", ha precisat la ministra. En aquest cas, Espanya també està a l'espera de la compra centralitzada de la vacuna per part de l'HERA.
L'Agència Europea de Medicaments (EMA) ja està en "converses" amb la farmacèutica danesa Bavarian Nordic per autoritzar la vacuna davant la verola del mico. "En el cas d'Imvanex, estem en converses amb l'empresa per preparar una sol·licitud d'ampliació de la seva indicació a la prevenció de verola del mico, basant-nos en les proves ja disponibles", ha assenyalat l'organisme regulador europeu en una roda de premsa aquest dijous. La injecció està aprovada a la Unió Europea, però només contra la verola humana. Tanmateix, en la majoria dels països europeus es fa servir al marge de l'autorització reglamentària formal, ja que dades en animals han mostrat la seva eficàcia en la prevenció de la verola del mico.
L'EMA identifica un risc baix
L'EMA també discuteix amb les companyies farmacèutiques responsables de dos medicaments amb potencial per ser utilitzats contra la verola del mico que ja estan autoritzats a la UE. El primer és l'esmentat tecovirimat, les primeres dosis del qual ja han arribat aquest dijous a Espanya. Igualment, l'agència ha detallat que el fàrmac Tembexa (brincidofovir), desenvolupat per Chimerix, pot ser una altra opció davant la malaltia. "Explorarem possibles accions reguladores ràpides", ha assenyalat.
Respecte de la situació epidemiològica, l'EMA ha destacat que "el risc per a la població general és baix i no es preveu un augment massiu de casos". Igualment, ha puntualitzat que "probablement es produirà un increment". "Tot i que el brot de verola del mico és inusual, inclosa la gran extensió geogràfica, és tranquil·litzador que la majoria dels pacients hagin tingut símptomes lleus i s'hagin recuperat sense necessitat de tractaments. Actualment, no es tracta d'una emergència de salut pública. L'enfocament ha de seguir sent la identificació, el seguiment i la gestió dels nous casos", ha afegit l'agència.