Ser optimista no significa ignorar les dificultats de la vida, sinó centrar-se en l'aspecte positiu dels esdeveniments, siguin de la naturalesa que siguin. Quan passa un fet negatiu, una persona optimista tendeix a buscar solucions, a no intentar culpar-se a si mateixa i a no enredar-se amb pensaments circulars.

Fins i tot, amb el pas del temps arriba a pensar que els obstacles poden ajudar-lo a créixer com persona i a saber enfrontar-se millor als contratemps que es presenten en la vida de qualsevol.

Des de la psicologia, fa temps que analitza les característiques que defineixen una persona optimista davant d'una de pessimista, i les conseqüències que aquest tipus de caràcters tenen en les seves vides. Ara, des d'altres àmbits científics, s'analitza també com repercuteix en la salut i l'esperança de vida.

L'estudi més recent presentat fins ara, dut a terme per experts de la Universitat de Boston, ha conclòs que els homes i les dones amb els nivells més alts d'optimisme tenen una mitjana de vida d'entre l'11% i el 15% més gran que aquells que practiquen poc el pensament positiu. De fet, els optimistes amb la puntuació més alta eren els que més probabilitats de viure tenien fins als 85 anys i més. Un fet que s'ha reconegut independentment de la circumstància en la vida: social, econòmica, de salut...

La investigació ha estat publicada a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences i obre la porta al fet que les persones puguin entrenar-se per convertir-se en optimistes i així millorar la seva esperança de vida.

Segons els experts que han participat en l'estudi, les persones optimistes tendeixen a fixar-se una sèrie d'objectius a la vida i senten la confiança que els poden assolir. I no només això. Hi ha una vinculació clara entre l'optimisme i l'adopció d'hàbits saludables de vida: una dieta més equilibrada, la pràctica d'exercici, una millor salut cardíaca, un sistema immunològic més fort, una millor funció pulmonar... tots són comportaments i signes d'aquells que veuen la vida amb més alegria.

La bona notícia és que l'optimisme es pot entrenar. De fet, els estudis duts a terme han demostrat que només al voltant del 25% del nostre optimisme està programat pels nostres gens; la resta depèn de nosaltres. Hi ha nombroses tècniques per desenvolupar-lo. Per exemple, la meditació. Les investigacions realitzades als cervells dels monjos budistes tibetans van demostrar que les milers d'hores que havien passat meditant havien alterat permanentment l'estructura i la funció dels cervells dels monjos.

Altres mètodes consisteixen en la visualització de situacions que se'ns presentaran centrades en els aspectes positius; escriure al final del dia els aspectes més positius de la jornada, centrant-s'hi especialment. Una altra clau important és l'agraïment: pensar en quin tipus de coses hauríem d'estar agraïts perquè ens fan més feliços és també un exercici molt saludable per al cervell. De fet millora les habilitats d'afrontament positiu en trencar el típic estil de pensament negatiu i substituir-lo per l'optimisme.

I, finalment, practicar l'atenció plena. És a dir, centrar-se a gaudir de l'aquí i ara i valorar els aspectes positius del present en cada activitat que es fa, sense pensar gaire en el passat i el futur.