La fermentació és un procés en el qual, mitjançant l'acció de llevats o bacteris, els sucres es converteixen en àcids, gas o alcohol. En el cas dels aliments, augmenta els nutrients, aportant aporten noves proteïnes, aminoàcids, àcids grassos essencials i vitamines, millora la seva conservació i digestió. Exemples d'aliments fermentats que solem consumir són els iogurts, el formatge, el pa, el xucrut (col fermentada en aigua amb sal), el quefir o el tempeh (soja fermentada).
Una nova investigació que porta per títol Gut-microbiota-targeted diets modulate human immune estatus (Les dietes dirigides a la microbiota intestinal modulen l'estat immunològic humà) i realitzada per l'Escola de Medicina de Stanford conclou que una dieta rica en aliments fermentats millora la diversitat de microbis intestinals i disminueix els signes moleculars d'inflamació.
L'estudi
Els experts van realitzar un assaig clínic en què van participar 36 adults. Alguns d'ells van seguir una dieta de 10 setmanes que incloïa aliments fermentats i altres de rics en fibra. Les dues dietes van tenir efectes diferents sobre el microbioma intestinal i el sistema immunitari.
Menjar aliments com a iogurt, quefir, mató fermentat, kimchi i altres vegetals fermentats, begudes de salmorra de vegetals i te de kombucha va produir un augment en la diversitat microbiana general. Segons Justin Sonnenburg, professor associat de microbiologia i immunologia i autor de l'estudi, aquest treball "proporciona un dels primers exemples de com un simple canvi en la dieta pot canviar la microbiota en un grup d'adults sans".
A més, quatre tipus de cèl·lules immunes van mostrar menys activació al grup d'aliments fermentats. Els nivells de 19 proteïnes inflamatòries mesurades en mostres de sang també van disminuir. Una d'aquestes proteïnes, la interleucina 6, s'ha relacionat amb afeccions com l'artritis reumatoide, la diabetis tipus 2 i l'estrès crònic.
Al contrari, cap d'aquestes 19 proteïnes inflamatòries no va disminuir en els participants assignats a una dieta rica en fibra rica en llegums, llavors, cereals integrals, fruita seca, verdures i fruites. De mitjana, la diversitat dels seus microbis intestinals també es va mantenir estable. "Esperàvem que l'alt contingut de fibra tingués un efecte beneficiós més universal i augmentés la diversitat de la microbiota", asseguren els experts. Però les dades suggereixen que l'augment de la ingesta de fibra per si sol durant un curt període de temps és insuficient per augmentar la diversitat de la microbiota.
Els investigadors es van centrar en la fibra i els aliments fermentats a causa d'informes anteriors sobre els seus possibles beneficis per a la salut. Si bé les dietes riques en fibra s'han associat amb taxes més baixes de mortalitat, el consum d'aliments fermentats pot ajudar a mantenir el pes i pot disminuir el risc de diabetis, càncer i malalties cardiovasculars.