Malgrat que és ben sabut que la privació de son afecta molt negativament l'ésser humà, un extens estudi del Laboratori del son i aprenentatge de la Michigan State University ha revelat que les conseqüències de la privació del son van molt més enllà del que la ciència havia dictaminat fins ara.
La investigació dels científics nord-americans no és només un dels estudis més conscienciosos que s'han fet sobre això, sinó que entra a valorar com la privació del son afecta fets tan simples i quotidians com la netedat de la llar, o la capacitat de completar una sèrie de passos sense perdre el fil, malgrat possibles interrupcions.
L'estudi, que ha estat publicat en el Journal of Experimental Psychology, beu també d'investigacions prèvies de la mateixa universitat que quantificaven l'efecte que té la falta de son en la capacitat d'una persona per seguir un determinat procediment i mantenir l'atenció.
Segons els autors, la seva investigació va mostrar que la falta de sonduplica les probabilitats de cometre errors de manteniment i triplica la quantitat de falles en l'atenció, fets que no dubten a assenyalar com a sorprenents. Apunten que les persones que són privades de son necessiten tenir precaució en tot el que fan, sense excepció, i que no poden permetre's el luxe de confiar que no cometran errors costosos, alguns dels quals poden arribar a tenir conseqüències tràgiques, com els que es cometen al volant, per exemple.
Les troballes dels investigadors de la MSU desacrediten una teoria comuna que suggereix que l'atenció és l'única funció cognitiva afectada per la falta de son. Segons l'opinió dels científics, "algunes persones amb falta de sonpodrien ser capaces de mantenir-lo unit sota tasques rutinàries, com un metge que pren les constants vitals d'un pacient. Però els nostres resultats suggereixen que completar una activitat que requereix seguir múltiples passos, com un metge que completa un procediment mèdic, és molt més arriscat en condicions de privació del son".
L'estudi
Per realitzar el treball científic es van reclutar 138 persones voluntàries per participar en l'avaluació del sonnocturn. D'entre ells, 77 van romandre desperts tota la nit i 61 se'n van anar a casa a dormir. Tots els participants van realitzar dues tasques cognitives separades a la nit: una que va mesurar el temps de reacció a un estímul i una altra que va mesurar la capacitat d'un participant per mantenir el seu lloc en una sèrie de passos sense ometre o repetir un pas, fins i tot després d'interrupcions esporàdiques. Després, els participants van repetir ambdues tasques al matí per veure com la falta de son afectava el seu acompliment.
Després de ser interromputs, es va donar una taxa d'error del 15% a la nit i es va veure que la taxa d'error va augmentar al voltant del 30% el matí següent per al grup privat de son. Tanmateix, les puntuacions matutines dels participants que havien descansat van ser similars als de la nit anterior.
En paraules dels científics, "hi ha algunes tasques que les persones poden fer en pilot automàtic que poden no veure's afectades per la falta de son. Tanmateix, la falta de son causa dèficits generalitzats en totes les facetes de la vida".