Dos de cada cent catalans majors de 59 anys tenen Alzheimer, segons dades del Departament de Salut publicades aquest dijous pel Dia Mundial de l'Alzheimer. El percentatge puja així com s'incrementa l'edat, amb un 6,5% de prevalença en els majors de 79 i un 8,8% en els majors de 89. "Tot i que no tots els deterioraments de les capacitats mentals relacionats amb l'edat evolucionaran cap a aquesta malaltia, l'envelliment de la població comporta un augment de les persones afectades", apunten des de Salut.

Segons el registre de morbiditat i utilització de recursos sanitaris de Catalunya (MUSSCAT), un 1,3% de la població pateix algun tipus de demència i 41.600 persones amb una mitjana d'edat pròxima als 82 anys tenen Alzheimer. D'aquests, el 71,7% són dones i el 28,3% són homes. Així veiem com l'edat avançada i el gènere (més incidència en dones) són alguns dels principals factors de risc. També cal tenir en compte els factors genètics i hereditaris, tot i que actualment no està clar que sigui una malaltia hereditària. I cal no oblidar-se que la síndrome de Down i els traumatismes cranials són altres circumstàncies de risc important. Altres factors que poden contribuir al desenvolupament de la malaltia poden ser els antecedents de la malaltia d'Alzheimer, una edat materna superior als quaranta anys en el moment del naixement, hipertensió, la diabetis o la dislipidèmia (alteració del nivell de greixos a la sang).

L'Alzheimer a Catalunya: el Plademcat

Es tracta d'un trastorn progressiu i degeneratiu de les cèl·lules cerebrals que provoca un deteriorament de la memòria, el pensament i la conducta de la persona. Produeix una disminució de les funcions intel·lectuals, dificulta l'aprenentatge de nous conceptes i interfereix en la capacitat de la persona per fer les tasques habituals de la vida diària. Es diferencien tres frases de l'evolució de la malaltia: una fase inicial que es caracteritza per oblits freqüents, irritabilitat i depressió; una fase moderada que es manifesta per la pèrdua de memòria, confusió, alteració del comportament i problemes per fer tasques quotidianes; i una fase avançada que es distingeix per deteriorament cognitiu i funcional greu.

Va ser l'any 2022 quan es va publicar el Pla d'atenció sanitària a les persones amb deteriorament cognitiu lleu i demència de Catalunya (Plademcat), que va ser elaborat mitjançant un procés participatiu amb les Associacions de Familiars d'Alzheimer. El pla recull les actuacions a realitzar des de la prevenció fins al final de la vida de la persona, amb la idea de garantir la cobertura de les necessitats en totes les fases evolutives incloent les situacions de crisi i l'atenció al final de la vida. La cobertura de necessitats ha de començar des del moment del diagnòstic treballant amb la persona una planificació de decisions compartides que ajudi a garantir les seves preferències i els seus valors arribat el moment en què el seu deteriorament cognitiu no li permeti prendre aquestes decisions.

Com prevenir l'Alzheimer?

Tal com diu la Fundació Pasqual Maragall, sembla difícil trobar una cura per a l'Alzheimer. És per això que molts esforços se centren en la seva prevenció, de manera que l'entitat recull alguns consells que ajuden a evitar l'aparició de la malaltia: controlar els factors de risc cardiovascular com colesterol, hipertensió, diabetis, obesitat, tabaquisme...; tenir una dieta equilibrada com la mediterrània, que inclogui aliments com ara l'oli d'oliva verge extra, llegums, fruita seca, fruita, verdura, peix...; fer exercici físic com caminar i mantenir-se actiu, sempre adaptant l'activitat a les característiques de la persona; mantenir la ment activa mitjançant reptes que ajudin a preservar la nostra reserva cognitiva, aprendre noves habilitats, fer mots encreuats, llegir, apuntar-se a tallers o cursos...; i tenir vida social, ja que relacionar-se amb altres persones ens ajuda a mantenir les connexions neuronals actives i resulta clau per al nostre benestar. 

D'altra banda, un diagnòstic precoç de la malaltia és de gran ajuda per als pacients perquè els permet accedir a suport, rebre tractament per controlar els símptomes i planificar el futur. Segons el Departament de Salut, es pot diagnosticar la malaltia amb una avaluació que inclogui els següents aspectes: una bona història clínica; un examen físic i neurològic; una exploració neuropsicològica que contempli els aspectes cognitius, de conducta i funcionals de la persona; analítiques i proves d'imatge com escàner cerebral, ressonància magnètica cerebral, tomografia computada per emissió de fotons individuals; i un estudi del líquid cefalorraquidi, que envolta i protegeix tant el cervell com la medul·la espinal. "En qualsevol cas, el diagnòstic definitiu només es pot fer mitjançant l'estudi microscòpic del cervell", indiquen des de Salut.

Tractament de l'Alzheimer i com viure amb ell

Com dèiem, la diagnosi precoç permet rebre tractament per controlar els símptomes. Hi ha tractament farmacològic, però ens centrarem en el no farmacològic —que té la funció d'estimular les funcions intel·lectuals de la persona malalta per afavorir les relacions socials i la connexió amb l'entorn sociofamiliar, augmentar el grau d'independència i el nivell d'autoestima, ajudar la persona i la família a acceptar i a assumir la malaltia i optimitzar la seva qualitat de vida. Així, destaquen teràpies com la reminiscència, l'estimulació cognitiva, les activitats ocupacionals i físiques, l'orientació a la realitat o la prevenció de trastorns psicològics.

Cal no oblidar-se que la família i l'entorn d'una persona amb malaltia d'Alzheimer són els grans receptors dels problemes inherents. Viuen els canvis constants i han d'invertir molt temps en la seva cura. Hi ha diferents consells per afrontar millor aquesta situació: no alterar la seva rutina; comprovar si pren correctament la medicació; respectar els seus gustos i consums; assegurar una correcta il·luminació dels espais diürns i nocturns d'allà on viu; tranquil·litzar la persona mitjançant el contacte físic; evitar enfrontaments; distreure la persona perquè centri l'atenció en temes reals; mantenir la calma i la serenitat; adequar el nivell del llenguatge a les noves i constants limitacions que la malaltia imposa; intentar ser receptius davant dels seus intents de comunicació; no combatre l'al·lucinació ni el deliri; realitzar una consulta mèdica per intentar reduir les idees delirants i les al·lucinacions; realitzar revisions de la capacitat visual i auditiva; i tenir cura d'un mateix.