El menisc és un teixit elàstic, a l'estil d'un coixí, que funciona com a matalàs amortidor entre el fèmur i la tíbia. En tenim un a cada cama i redueix el desgast dels ossos i articulacions d'aquesta zona. Amb el pas dels anys o bé a causa d'una activitat brusca com un gir sobtat, un aixecament brusc o un cop pot fer-se malbé o trencar-se.
Generalment produeix uns símptomes clars que, encara que no solen ser completament incapacitants, provoquen molèsties contínues. Tanmateix, existeixen casos en els quals no produeix dolor, generalment quan és per desgast i no ruptura, pel que una persona pot notar unes lleugeres molèsties però no saber que té una lesió. El problema és que si no es tracta de manera adequada, pot desembocar en una artrosi de genoll i provocar dolors encara més greus.
Quan es produeix una ruptura de menisc, normalment se sent un espetec al genoll. A continuació apareix inflor, dolor –especialment quan es toca l'àrea afectada–, dificultat per moure el genoll o fins i tot incapacitat per estirar-la o doblegar-la per complet. També es pot experimentar una sensació de lliscament, que generalment és una indicació que un tros del cartílag s'ha deixat anar i està bloquejant l'articulació.
Proves i diagnòstic
És el metge que ha de realitzar el diagnòstic després d'examinar el genoll i avaluar el seu rang de moviment. La prova més comuna consisteix a doblegar el genoll i després redreçar-lo i rotar-lo. És possible que escolti un lleuger espetec que indiqui si el menisc s'ha trencat.
A continuació s'ha de fer un diagnòstic per imatge per confirmar la ruptura. Generalment es realitza una ressonància, encara que cal dir que la seva precisió és del 77 per cent en aquests casos, ja que de vegades aquesta lesió pot no aparèixer en aquesta prova perquè pot assemblar-se molt als canvis degeneratius o relacionats amb l'edat. A més, algunes estructures al voltant del genoll poden assemblar-se molt a una ruptura de menisc.
Unes altres dues proves que se solen fer són l'ultrasò, que ajuda a determinar si existeix algun cartílag solt que pugui quedar atrapat al genoll, i l'artroscòpia, mitjançant la qual es realitza una petita incisió o tall a prop del genoll per introduir un petit dispositiu amb una petita llum i càmera per comprovar l'estat del menisc.
Tractament
El tractament consisteix en primer lloc a tractar la lesió amb descans, gel, compressió i elevació. També han d'utilitzar-se crosses i evitar qualsevol activitat brusca. El normal és realitzar algun tipus de rehabilitació i fer fisioteràpia. Però si el genoll no respon als tractaments anteriors, es pot realitzar una cirurgia artroscópica per la qual és el mateix artroscopi el que s'introdueix al genoll i es retira el menisc. Existeixen meniscos artificials, però en ocasions no acaben de resultar, per la qual cosa una persona que ha estat operada ha de tenir especial cura en aquesta zona de realitzar moviments bruscos que puguin desgastar encara més l'articulació i l'os.