Les portades d’avui demostren allò que deia un professor de comptabilitat: qualsevol xifra, ben torturada, et cantarà la cançó que vulguis. La Vanguardia i El País fan titulars engrescadors i exultants amb xifres que són les mateixes amb què La Razón et destrossa la vida i t’esmicola la moral. Uns i altres tenen raó, esclar, i ara la sortida fàcil del quiromant de portades seria dir que La Vanguardia i El País volen fer quedar bé la única autoridad competente i La Razón denigrar-la.

Doncs… ves. És poc rellevant si aquells diaris tenen una o altra tirada. La realitat destralera és que les dades són només lletra morta, gasos nobles, material d’enderroc, carn crua. No ens diuen res si no se’ls dona sentit i context. El govern francès, per exemple, diu que ahir van morir 509 persones de la Covid-19. Dades oficials. La cosa és que França només assigna al coronavirus els morts als hospitals. No suma, per exemple, els morts pel mateix virus a les residències d’avis. Només a la regió Grand-Est, que va de Reims a Estrasburg (5,6 milions d’habitants), les persones grans mortes són 570. I així tot.

Espanya és el país del món amb més guarits? No a tot arreu comptabilitzen igual els casos, ni sabem si tots els casos són tots. En fi, que la comparació entre països és complicada. Però, ei, si la vols fer la fas. La Razón és pitjor perquè cuina les dades amb tan poca traça que si no és mala intenció és ignorància. És una %&$€ pandèmia, pan-dè-mi-a. Esclar que la majoria dels morts ho són pel virus que la causa! Perquè qualsevol persona amb una condició prèvia a la que la Covid-19 dona el tret de gràcia es compta com un mort per Covid-19 i no per la condició prèvia. Pel que sigui, es fa així a gairebé tot arreu. El titular no té sentit —fora de fer mal.

L’Ara obre amb l’embolic molt seriós de l’afectació de la Covid-19 a les residències de gent gran i El Periódico ho destaca en un subtítol. El titular es pot fer tan gros com es vulgui, però es un drama universal, cosa que no és excusa, esclar. A la regió francesa esmentada, el 66% de les residències tenen algun positiu i, com s’ha dit a sobre, són persones grans 570 dels 1.696 morts per Covid-19. A la resta de França (França!), la situació d’aquests centres és tristíssima.

Una altra línia de portades és la que es dedica a furgar en el passat immediat: que no es va fer cas dels avisos de l'OMS i la UE (El Mundo); que si al mes de març l’ocupació s’ha ensorrat (El País), o que si empresaris xinesos no es refien de la única autoridad competente (ABC), cosa que caldria veure si és virtut comercial o defecte mafiós. En canvi, queden empetitides les solucions i altres notícies que miren al futur, com el pla de 100.000 milions de la UE per finançar l’atur.

El Periódico posa el dit a la nafra: els sanitaris estan desproveïts i desprotegits. És un fet del present que condiciona greument l’esdevenidor. Cap portada de paper destaca que també és un fiasco la segona onada de tests encarregada per la única autoridad competente. Sanitaris sense protecció sumat a manca de tests? Ai, mare. El Punt Avui ho diu al seu titular (“Al límit”), que és una variant del d’ahir (“Amb l’agua al coll”). Els podrien intercanviar. Així no s’hi val. Quin faran demà? “Al caire de l’abisme”, “Tic-tac”, “En temps de descompte”?

Certament, és molt complicat fer portades aquests dies. Ningú pot donar lliçons —menys encara el dia següent, que després de la guerra tots som generals. D’alguna manera ho palesa un titolet a La Vanguardia: Què cal fer quan no saps què fer. Doncs el que puguis. Qualsevol cosa excepte mal.

LV

EP

LR

ARA

EPC

ABC

EPA

EM