La immunoteràpia ha revolucionat en bona mesura la lluita contra el càncer en els últims anys. Bàsicament consisteix a estimular el propi sistema immunitari de l'organisme perquè faci front a la malaltia i s'estan aconseguint molt bons resultats en alguns tipus de càncer, com el de pulmó o de ronyó. Tanmateix, en alguns tipus de tumors cerebrals, no ha estat funcionant.
Per això és tan bona notícia l'anunci per part d'un equip d'experts de l'Institut de Càncer Dana-Farber, l'Hospital General de Massachusetts i l'Institut Broad del MIT i Harvard que han descobert un nou objectiu potencial per a la immunoteràpia d'aquest tipus de tumors. La investigació, publicada a la revista CELL, es va realitzar mitjançant experiments de laboratori i de moment no té implicacions immediates per al tractament dels pacients, però sí per al futur si es refermen els resultats.
La investigació s'ha dut a terme en laboratoris
Segons els experts, el que han aconseguit és identificar una molècula que neutralitza l'activitat de les cèl·lules T immunes, els glòbuls blancs que busquen i destrueixen les cèl·lules infectades. Aquesta molècula, anomenada CD161, és un receptor inhibidor que han descobert en aïllar les cèl·lules T aïllades de mostres de tumors cerebrals anomenats gliomes.
Els gliomes inclouen el glioblastoma, el tipus de tumor cerebral més agressiu i incurable. El receptor CD161 és activat per una molècula anomenada CLEC2D en cèl·lules tumorals i cèl·lules immunodepressores al cervell, segons els investigadors. Per tant, l'activació d'aquesta molècula CD161 debilita la resposta de les cèl·lules T contra les cèl·lules tumorals i podria ser l'objectiu d'una teràpia immunològica per provocar una reacció contra ella.
Per determinar si el bloqueig de la via CD161 podria restaurar la capacitat de les cèl·lules T per atacar les cèl·lules del glioma, els investigadors la van desactivar de dues maneres: van eliminar el gen anomenat KLRB1 que codifica CD161 i van utilitzar anticossos per bloquejar el CD161-CLEC2D. Quan van realitzar l'experiment amb animals que patien gliomes, aquesta estratègia va millorar la destrucció de les cèl·lules tumorals per les cèl·lules T i va augmentar la supervivència dels animals. A més, han aconseguit demostrar que aquesta estratègia també pot funcionar en altres tipus de càncer, com el melanoma, el càncer de pulmó, de còlon o de fetge.
La investigació d'immunoteràpia alimenta moltes esperances
Molts pacients amb càncer ara estan sent tractats amb medicaments d'immunoteràpia que desactiven els punts de control immunològics, frens moleculars que les cèl·lules canceroses utilitzen per suprimir la resposta defensiva del cos per part de les cèl·lules T contra els tumors. La desactivació d'aquests punts de control allibera al sistema immunitari perquè ataqui les cèl·lules canceroses. Un dels punts de control més freqüents és el PD-1. Tanmateix, els assajos recents de fàrmacs que es dirigeixen a la PD-1 als glioblastomes no han obtingut els resultats esperats en el tractament de la malaltia.