Quan falten menys de 5 dies les Eleccions de Catalunya 2024, es comencen a publicar als mitjans de comunicació informacions que fan referència a enquestes prohibides o sondejos que dibuixen un possible escenari polític després de les eleccions. Per què li diuen "enquestes prohibides" a aquests sondejos? Perquè la publicació de les enquestes d'intenció de vot i sondejos es regeix per la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), i aquesta llei diu al setè punt del seu article 69 que queda prohibida la publicació i difusió o reproducció de sondejos electorals per qualsevol mitjà de comunicació durant els cinc dies anteriors al de la votació. Així, com que les eleccions al Parlament de Catalunya se celebren el proper 12 de maig, per llei no es poden publicar sondejos als mitjans a partir del 7 de maig de 2024. En aquest context apareixen les enquestes prohibides. T'expliquem quines són.
🔴 Resultats Eleccions Catalunya 2024, DIRECTE
📊 La participació en les eleccions de Catalunya 2024
🔴 Com va Puigdemont, Illa i Aragonès? Qui va guanyant les eleccions a Catalunya 2024? | DIRECTE
Què són les enquestes prohibides de les eleccions
Diuen que feta la llei, feta la trampa. Això és el que succeeix amb les enquestes electorals que es coneixen com a prohibides. La trampa rau en el fet que la LOREG només s'aplica dins les fronteres d'Espanya. Per tant, fora d'aquestes fronteres es poden publicar enquestes d'intenció de vot sense córrer el risc de ser sancionat (es preveu la pena de presó de tres mesos a un any, multa de 12 a 24 mesos i inhabilitació especial per a professió, ofici, indústria o comerç per temps d'un a tres anys).
Per tant, les enquestes prohibides de les eleccions són aquells sondejos que es publiquen a mitjans de comunicació de fora d'Espanya i que, d'aquesta manera, fugen de la LOREG.
Quines són les enquestes prohibides
Els dies previs a les eleccions Catalunya 2021, el mitjà escocès The National va publicar una enquesta prohibida. Aquest any, mitjans estrangers com l'australià The Adelaide Review publiquen sondejos diaris dels processos electorals de l'Estat, de Catalunya i fins i tot de l'àmbit municipal des de fa anys.
Per exemple El Periòdic d’Andorra ja va difondre sondejos d'aquestes característiques a les generals del 2008, les catalanes del 2010, les municipals del 2015, les generals del 2015 i 2016, les catalanes del 2017, les municipals i les generals del 2019 i les catalanes del 2021 i les municipals de 2023. Per la seva banda, el mitjà The Adelaide Review va començar a proporcionar sondejos a les eleccions municipals de 2023.
Aquestes són les enquestes prohibides de les Eleccions de Catalunya 2024:
- L’enquesta prohibida de les eleccions catalanes del 12-M del ‘Diari d’Andorra’: primer sondeig
- L’enquesta prohibida de les eleccions catalanes del 12-M del ‘Diari d’Andorra’: segon sondeig
- L’enquesta prohibida de les eleccions catalanes del 12-M del ‘Diari d’Andorra’: tercer sondeig
- L’enquesta prohibida de les eleccions catalanes del 12-M del ‘Diari d’Andorra’: quart sondeig
Per què es prohibeixen les enquestes els dies previs a les eleccions
L'argument que sustenta la prohibició de les enquestes i sondejos electorals cinc dies abans de les eleccions és el mateix que es fa servir per prohibir fer campanya el dia abans de les eleccions: garantir que els ciutadans puguin prendre una decisió informada i reflexiva, allunyada de possibles pressions externes que puguin distorsionar la seva intenció de vot. Així, el que vol la Junta Electoral és evitar que es promocioni un candidat sobre un altre o que es perpetuï la falsa percepció que els resultats ja estan predestinats, la qual cosa podria conduir a una elevada abstenció.
No obstant això, la qüestió de si aquestes investigacions tenen un impacte real en els resultats és objecte de debat. Mentre alguns experts argumenten que aquestes tenen efectes, sobretot entre els votants indecisos, molts altres experts contesten aquesta afirmació, destacant la complexitat del comportament electoral i altres factors que també intervenen en la presa de decisions dels ciutadans.