Els confinaments i el panorama econòmic actual provocat pel coronavirus presenta una oportunitat perquè els països facin un canvi i reconstrueixin les seves economies d'una manera ambientalment responsable, segons diuen els investigadors.

"L'única manera de complir amb l'acord de París és aprofitant aquest moment. Combinant la recuperació del coronavirus amb la resposta al canvi climàtic", explicava el director de sostenibilitat de l'NHS, el Servei Nacional de Salut britànic, Nick Watts, en declaracions al diari britànic The Guardian. 

Watts és un dels autors de Lancet Countdown on Health and Climate Change que monitora els impactes de l'escalfament global en la salut. La investigació és vigent des del 2015 quan, precisament, es va firmar l'acord de París. Les emissions globals haurien de caure un 7,6% cada any fins al 2030 per intentar mantenir els augments de temperatura per sota d'1,5 graus, que els científics creuen que és necessari per evitar conseqüències desastroses.

Què diu l'informe?

L'informe del 2020, elaborat per experts de més de 35 institucions, incloent-hi l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Banc Mundial i dirigit per l'University College London (UCL), analitza els paral·lelismes entre malalties infeccioses com el coronavirus i el canvi climàtic, destacant que el canvi climàtic i els combustibles fòssils com la urbanització i l'agricultura intensiva, tendeixen a envair els hàbitats de vida silvestre, fet que dona ales als patògens per passar dels animals als humans. 

En aquest sentit, l'experiència del coronavirus ha impulsat i impulsa mesures per reduir el risc de futures pandèmies i prioritzar l'acció sobre la crisi climàtica serà fonamental per aconseguir aquest objectiu segons han detallat a l'informe i en un editorial conjunta

"El canvi climàtic genera una bretxa, que amplia les desigualtats de salut existents entre països", segons detallava el professor Hugh Montgomery al mateix diari britànic.  "El nostre informe demostra que, igual que passa amb el coronavirus, les persones grans són particularment vulnerables i aquelles amb una veritat d'afeccions preexistents com l'asma i la diabetis tenen un risc encara més gran". 

Condició ideal per a la propagació de malalties 

La crisi climàtica també està creant condicions ideals per a la propagació de malalties infeccioses mortals com el dengue i la malària, segons recull l'informe. Per exemple, entre 2015 i 2019, la idoneïtat per a la transmissió de la malària en zones muntanyoses va ser un 38,7% més alta en la regió africana i un 149,7% més alta en la regió del pacífic occidental en comparació amb el 1950.

Cinc anys després de l'acord de París, diversos indicadors demostren tendències positives, tot i que encara haurien de ser més, segons exposen els autors. 

Què diuen els acords de París?

Un dels objectius a llarg termini en relació amb la temperatura és intentar enfortir la resposta mundial al canvi climàtic, i això implica limitar l'augment de la temperatura mundial molt per sota dels 2 graus centígrads, al mateix temps que prossegueixen els esforços per limitar-lo a 1,5 graus.

Així, per assolir aquest objectiu de temperatura, les parts es proposen assolir com més aviat el punt màxim de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) a escala mundial, i a reconèixer que aquest punt màxim portarà més temps a les parts que són països en desenvolupament, per tal d'aconseguir un equilibri entre les emissions antropogèniques per les fonts i l'absorció pels embornals de GEH en la segona meitat de segle.