Els nens i nenes que viuen en zones urbanes amb nivells alts de contaminació de l'aire, soroll i trànsit poden incrementar el risc d'obesitat infantil, segons un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona, centre impulsat per la Fundació La Caixa, i l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària, finançat per La Fundació la Marató de TV3. Per arribar a aquestes conclusions, s'han analitzat les dades de 2.213 nens de Sabadell en un treball de camp que va anar des de l'octubre de 2017 fins al gener de 2019. 4 de cada 10 d'ells presentaven sobrepès o obesitat.
L'equip científic de l'ISGlobal ha plantejat diverses hipòtesis que els fan apuntar en aquesta direcció. Expliquen que la contaminació de l'aire podria "alterar els mecanismes moleculars que originen l'obesitat, comportant inflamació o estrès oxidatiu, alteració hormonal i adipositat visceral". Ara bé, els estudis que s'han fet en aquest sentit, sobre aquestes hipòtesis, són en ratolins. D'altra banda, el soroll podria incidir en l'alteració del son i augmentar les hormones relacionades amb l'estrès. Aquestes hormones s'associen al desenvolupament físic en la infantesa i podrien implicar un increment del risc de sobrepès.
En canvi, l'estudi no va trobar cap relació entre l'entorn urbà i la pràctica física o el sedentarisme. Un dels investigadors, Jeroen de Bont, reflexiona sobre la manca d'associació entre aquests factors i indica que "és difícil saber fins a quin punt la mateixa obesitat condiciona els comportaments relacionats amb el pes". De fet, la investigació feta amb la participació de 2.213 nens preguntava per l'activitat física, però no es detallava en quines zones es practicava, de manera que no s'ha pogut descobrir si hi ha alguna connexió en aquest sentit.
Factors estudiats
Per avaluar l'associació entre els factors urbans i l'obesitat infantil, els investigadors es van fixar en criteris com la contaminació de l'aire ambiental, l'entorn construït, els espais verds, la densitat d'establiments d'alimentació no saludable, trànsit rodat i el soroll que causava aquesta circulació de vehicles, mentre que en el cas dels paràmetres de l'obesitat van tenir en compte l'índex de massa corporal, la circumferència de la cintura o grassa corporal i comportaments com el consum de menjar ràpid i begudes ensucrades, l'activitat física, el sedentarisme o la durada i qualitat del son.
A partir d'aquests factors, es va observar que els nivells més alts de contaminació de l'aire, de major soroll i de més trànsit s'associaven amb els índexs de massa corporal més alts, cosa que va permetre apuntar cap a una major possibilitat de patir sobrepès i obesitat infantil en aquestes zones de les ciutats. Altrament, un dels factors que podia corroborar aquesta hipòtesi és que les zones en les quals hi ha una major quantitat d'establiments d'alimentació no saludables afavoreixen una major ingesta calòrica i, per tant, un increment del risc d'obesitat.
D'altra banda, l'estatus socioeconòmic també podria tenir un paper important. Martine Vrijheid, una altra de les investigadores, assenyala que "els nens i nenes que viuen en entorns més desafavorits d'una ciutat poden presentar més sobrepès, encara que en el seu entorn els espais siguin més verds i hi hagi menys contaminació de l'aire, soroll i menys trànsit que en altres indrets d'una localitat".
L'ISGlobal ha subratllat que, fins ara, hi havia molt pocs estudis sobre la influència de l'entorn urbà en el risc d'obesitat infantil i considera que amb la comprensió dels mecanismes que hi influeixin es podran desenvolupar "programes de promoció de la salut a escala comunitària que millorin els comportaments a la ciutat".
Imatge principal: Pla general de Barcelona amb el Camp Nou en primer pla en un dia amb boira per pol·lució. ACN.