Des de totes instàncies mèdiques a nivell mundial, s'ha fet un especial èmfasi en la necessitat de fer test que detectin els casos positius per poder anar avançant en la desescalada i poder controlar la pandèmia. Però el cert és que existeix molta confusió sobre el tipus de proves que s'estan fent, la seva fiabilitat i la quantitat de persones a qui se'ls està practicant.
Tal com s'explica des de la OCU, aquests test s'han de realitzar en primer lloc als col·lectius més exposats: personal sanitari, residents i personal de residències d'ancians, forces de seguretat, treballadors de serveis essencials... I una vegada assegurat l'accés de tots ells a les proves diagnòstiques, han de realitzar-se al comú de la població. Aquesta és l'única manera de realitzar la desescalada amb seguretat.
Hi ha dos tipus de proves de detecció del coronavirus, les que detecten la presència del virus i les que detecten els anticossos que l'organisme produeix davant el virus.
Les primeres són les proves PCR, que detecten la infecció des de pràcticament el primer moment i també quan ha desaparegut i ja no hi ha presència de virus en l'organisme. El problema és que és complex de realitzar i no està a l'abast de qualsevol laboratori. Com a mostra s'utilitza generalment esput o exsudat nasal o faringi. I un altre dels grans problemes és que amb ella no se sap si una persona ha passat o no la malaltia, perquè la detecta en el moment de la infecció. Per tant, no serveixen per saber l'extensió de la pandèmia en el seu conjunt.
D'altra banda hi ha les proves serològiques, que no detecten la presència del virus, però sí que confirmen que l'organisme de la persona ha estat infectat, perquè si resulten positives en detectar anticossos vol dir que s'ha produït una reacció immune. El principal problema en aquest cas és una prova que pot resultar negativa en els primers dies de la infecció, perquè no s'ha produït encara una gran reacció per part de l'organisme i el nivell d'anticossos és molt baix. La part positiva és que continuen sent positives una vegada la infecció està curada, per tant si que permeten conèixer l'extensió de la pandèmia en una zona determinada
A això cal afegir que la Comissió Europea ha subratllat que és necessari que abans d'utilitzar qualsevol test és important que sigui validat en la població en la qual es vol utilitzar. I això es fa mitjançant una sèrie de proves que el que fan és comprovar els rangs de sensibilitat i especificitat i si són acceptables en comparació amb d'altres test l'eficàcia del qual ja està prou provada.
Per tant, un dels grans problemes és que la complexitat de les proves diagnòstiques està provocant un retard a l'hora de posar en marxa una acció massiva de test entre la població i, per tant, conèixer realment el nombre d'infectats.