La crisi del coronavirus està tapant una mica altres problemes de salut que ens continuen afectant, lògicament per la seva menor gravetat. És el cas de l'al·lèrgia. Aquest any, la pol·linització de les gramínies i de l'olivera és més intensa que l'any passat i a més ha coincidit amb l'inici de la desescalada, pel que són moltes les persones que estan presentat símptomes.

L'al·lèrgia és una hipersensibilitat a una particular substància que, si s'inhala, ingereix o es toca produeix uns símptomes característics. Aquesta substància es denomina al·lergogen, i els símptomes provocats són les reaccions al·lèrgiques. Quan un al·lergogen penetra en l'organisme d'una persona al·lèrgica, el sistema immunitari respon produint una gran quantitat d'anticossos anomenats IgE i alliberant-se una substància anomenada histamina, que produeix els símptomes típics de la reacció al·lèrgica.


Dent de león

Existeixen diverses causes que poden provocar una reacció al·lèrgica. Els al·lèrgens més comuns són el pol·len, els fongs, els àcars de pols, els animals domèstics, els medicaments, les picades d'insectes i els aliments.

Una reacció al·lèrgica pot manifestar-se de diferents maneres, en funció de la sensibilitat pròpia de cada persona, però els més típics són llagrimeig, picor, secreció nasal, esternuts, congestió nasal, enrogiment, edema, eritema, tos, xiulets, ofecs o dificultat respiratòria. En aquesta època de l'any es produeix principalment l'al·lèrgia al pol·len, els símptomes del qual es confonen freqüentment amb els d'un refredat. El pol·len de les gramínies és l'al·lergogen més comú a la conca de la Mediterrània, es produeix entre maig i juny.

Aquests són alguns consells per suportar aquesta al·lèrgia:

  • Utilitzar humidificadors i condicionadors d'aire amb filtre antipol·len.
  • En els viatges amb cotxe no tenir les finestres obertes.
  • Mantenir les finestres tancades a primera hora del matí i cap al tard (el període de més pol·linització).
  • Dutxar-se i canviar-se de roba en tornar a casa (el pol·len pot haver-se dipositat sobre el cabell i la roba).
  • Evitar els factors irritants com el fum, la pols, els esprais o els insecticides.
  • Vigilar la reacció creuada entre el pol·len i els aliments.

Quant a la prevenció, el més obvi és procurar evitar la substància a què s'és al·lèrgic, si aquesta és coneguda. Però quan això és impossible, el tractament que s'utilitza és, en primer lloc, els antihistamínics, que bloquegen els receptors H1, impedint els efectes de la histamina, alleujant, d'aquesta manera, els símptomes principals de l'al·lèrgia, com els esternuts, la conjuntivitis o el degoteig nasal. A més són efectius per a tota mena d'al·lèrgies, a causa del bloqueig directe dels receptors. Els nous antihistamínics de segona generació no produeixen efectes secundaris no desitjats. Estan disponibles en càpsules, cremes, esprais nasals, xarops i col·liris.
Picor

En alguns casos més greus s'utilitzen els corticoides, que també estan disponibles en diverses formulacions: cremes, locions, esprais nasals i col·liris. Són molt eficaços però han d'utilitzar-se amb regularitat durant tot el període al·lèrgic. No s'han de subministrar durant més de tres mesos consecutius i no s'han de prescriure als nens.

Els comoglicats (el sòdic i el disòdic), s'utilitzen com a preventius, i han d'estar prescrits durant un període anterior (de més o menys un mes) a l'estació al·lèrgica. Això és a causa que no actuen sobre la reacció una vegada desencadenada, sinó que eviten la degranulació dels mastòcits i per tant l'alliberament d'histamina.