Dues de les disfuncions més freqüents que afecten els homes a més de la falta de desig sexual són l'ejaculació precoç i la disfunció erèctil o impotència. Les dues poden tenir diferents orígens: orgànics, psicològics o una combinació d'ambdues i amb més freqüència apareixen a partir dels 40 anys, de vegades de forma temporal i d'altres permanents.
La primera d'elles, l'ejaculació precoç es produeix quan l'home és incapaç de controlar el seu reflex ejaculatori i aquest es produeix abans de la penetració o justament després. Pot aparèixer a qualsevol edat i se solen distingir dos tipus: la primària, quan s'ha produït des de sempre i no és imputable a cap circumstància en concret i la secundària, que es produeix en un moment determinat o per una causa en concret.
Les dades són esperançadores, perquè amb una teràpia sexual adequada d'entre tres i sis mesos es calcula que el 95% dels afectats la corregeixen. Cada vegada és un tabú més assumit i són més els homes que acudeixen a un especialista, però encara hi ha un percentatge de la població que conviu amb ella durant molt temps intentat posar remei d'una forma inadequada, com per exemple mantenir diversos coits seguits, amb l'objectiu que el segon o el tercer es retardi una mica més o utilitzar mètodes de distracció durant la relació sexual per reduir el grau d'excitació.
Pastilles de viagra
Però amb aquest tipus d'intents, els resultats solen ser negatius, perquè augmenten la tensió i l'ansietat en la relació sexual. Per això és sempre aconsellable realitzar una teràpia amb un professional adequat. Sobretot perquè en la major part de les ocasions l'ejaculació precoç té en el seu origen una causa psicològica: una inseguretat incontrolada, ansietat, problemes de parella o falta d'hàbit.
Són menys les ocasions en què es produeix per un problema prostàtic, neurològic, una alteració vascular, un desequilibri hormonal o el consum d'alguns medicaments. Per solucionar-ho, és necessari fer una història clínica individualitzada i adequar el tractament a cada persona, però en bona part dels casos amb una sèrie d'exercicis senzills encaminats a reaprendre a reconèixer les sensacions que va experimentant durant l'excitació sexual, controlar la respiració i la relaxació i exercitar els músculs de la zona pelviana s'obtenen resultats molt bons. En un altre tipus de pacients, és necessari prescriure una medicació adequada, que també té efectes positius.
D'altra banda, la impotència o disfunció erèctil es produeix quan l'home és incapaç d'assolir una erecció adequada per mantenir una penetració. Sol ser més freqüent a partir dels 45-50 anys, però també pot donar-se en homes joves. Es pot donar per causes orgàniques, com malalties vasculars, neurològiques, hormonals o l'aparició de patologies com l'arterioesclerosi, diabetis, traumatismes a la zona pelviana, alzheimer, parkinson o certs tipus de tumors. Les causes psicològiques tenen a veure generalment amb l'ansietat, l'estrès, els conflictes amb la parella, traumes sexuals o depressió.
Disfunció erèctil
En aquests casos, se sol recórrer a suport farmacològic tipus viagra, però necessita una valoració mèdica per saber que està adequadament indicat. L'aparició d'aquest tipus de fàrmacs alimenta en les parelles la idea de la solució màgica, una pastilla que pot en definitiva aconseguir un miracle. Tanmateix, sense un treball de fons que abordi les raons amagades que provoquen la impotència i sense un adequat estímul sexual generalment el fàrmac no respon a les expectatives en ell dipositades.
El millor és anar a una teràpia sexològica que enfoqui el problema des d'una perspectiva més profunda i aconseguint un efecte més beneficiós en l'àmbit personal i relacional. En aquests casos, és necessari també anar a un especialista que valori l'estat de salut del pacient i una vegada que es determina, se sol prescriure un tractament farmacològic unit a algun tipus de teràpia. Els fàrmacs més fets servir són Sildenafil (Viagra), Tadalafilo (Adcirca, Cialis), Vardenafil (Levitra, Staxyn) i Avanafil (Stendra).