Els pensaments obsessius els poden patir tant les persones que tenen algun tipus de malaltia mental com la depressió, l'ansietat, les fòbies o l'estrès posttraumàtic, com les que no han desenvolupat mai problemes com els que acabem de descriure. Poden passar després d'esdeveniments que afectin la vida d'un individu, com una ruptura o un comiat, o bé com un estat recurrent en el qual es veuen immerses moltes persones amb freqüència. El cert és que poden arribar a ser molt difícils de controlar i acaben per dominar la vida dels afectats.
És normal experimentar aquest tipus de pensaments de tant en tant, especialment quan ens sentim preocupats o tristos. O quan s'apropa alguna cita important, com un examen, una oposició o una visita al metge. Pensaments del tipus "suspendré" o "segur que tinc alguna malaltia greu" són recurrents i poden arribar a condicionar el resultat de les proves a què han d'enfrontar-se.
Alguns pensaments obsessius propis de persones que pateixen alguna patologia mental són, per exemple en el cas de la depressió, pensar que no són prou bons o estan condemnats al fracàs. Els que pateixen ansietat solen obsessionar-se amb pors específiques, com la idea que una cosa dolenta la succeirà la seva família. O no deixar de pensar que les coses poden sortir malament.
Aquells que pateixen un trastorn obsessiu compulsiu també pensen en successos catastròfics i per evitar-los desenvolupen comportaments compulsius com revisar els panys, apagar els llums diverses vegades o rentar-se constantment les mans. Les persones amb fòbies són de vegades incapaces de pensar en una altra cosa que no sigui la seva por, mentre els que pateixen d'esquizofrènia tenen pensaments inusuals, o poden patir al·lucinacions.
Per intentar acabar amb aquest tipus de pensaments existeixen diferents estratègies que poden servir de gran ajuda. Aquestes són les més comunes.
Evitar els desencadenants
En algunes persones els pensaments obsessius es desencadenen sempre després d'algun tipus d'esdeveniment: escoltar les notícies, trobar-se amb algú, fer algun tipus d'activitat en concret. És important identificar-los i evitar-los en la mesura possible.
Estar en contacte amb la naturalesa
Quan ens assaltin els pensaments obsessius, fer un tomb per la naturalesa durant una hora pot ajudar a aclarir la ment. I si no pot ser en plena naturalesa, fer exercici també té efectes positius.
Buscar distraccions
És igual d'important trobar els factors desencadenants, com ho és també identificar activitats que puguin distreure dels pensaments negatius: llegir un llibre, fer exercicis de lògica mental, quedar amb amics, anar al cinema... cada un ha de trobar la seva.
Teràpia per incrementar l'autoestima
A mesura que l'autoestima creix, els pensaments obsessius –no en tots els casos– solen disminuir.
Meditació
La meditació i el mindfulness poden ajudar a una persona a entendre millor les seves emocions. Amb el temps, la meditació pot oferir a les persones un control més important sobre els pensaments aparentment automàtics, la qual cosa ajuda a evitar les obsessions.
I en cas que aquests pensaments passin de manera contínua, dificultin la concentració i la vida diària, o causin una tristesa profunda en la vida d'una persona, s'ha d'anar a un professional perquè prescrigui el tractament corresponent.